Llibres

De minúscula, gens

Valeria Bergalli va obrir l’editorial Minúscula el juliol del 1999 i, en vint anys, ha publicat cap a dos-cents títols de cent autors diferents

“Publicar és com plantar una llavor: la plantes i ja es veurà què en surt”, afirma Valeria Bergalli

Una cosa minúscula és una cosa petita, ínfima, inapreciable. Valeria Bergalli va fundar a Barcelona el juliol del 1999, ara fa vint anys, l’editorial Minúscula. Bergalli no té la voluntat de ser majúscula en la selva que anomenem mercat. Opta per mantenir la personalitat del que publica i de com ho publica per damunt del negoci.

Valeria Bergalli consta que va néixer a Buenos Aires el 1962, i és cert, però no ha estat gaire a l’Argentina. “Si em presenten com a editora argentina haig d’aclarir que la meva editorial és catalana”, explica. Els pares es van establir a Barcelona el 1979. En aquell moment venien d’Alemanya.

Ella es va formar a Alemanya i a Itàlia, tot i que venia sovint a Barcelona a veure la família. I sense adonar-se’n, sense decidir-ho, s’hi va quedar. “Va ser un arrelament progressiu.” I un dia, va decidir obrir una editorial. “Sempre havia tingut ganes de fer alguna cosa en l’àmbit editorial, però eren més fantasies que altra cosa... Vaig estudiar filosofia i lletres, amb una especialització d’antropologia cultural. Quan ja feia un temps que mirava si era factible poder crear una editorial, gràcies a un capital familiar, ho vaig poder tirar endavant”, detalla.

Tenia amics traductors i altres que eren lectors d’editorial i va poder conèixer la professió. “Quan veia segons quins títols pensava com era que no estaven traduïts i, també, què passaria si jo en publiqués la traducció.”

“A finals dels anys noranta hi havia una certa uniformitat, una mena de confluència d’interessos entre els gran grups, que iniciaven l’expansió, i les editorials independents ja consolidades. Em semblava molt reductiu, deixava fora propostes més agosarades però amb cara i ulls”, i va decidir arriscar. La mena de textos que volia publicar tenien unes intencions diferenciadores del que feien les altres editorials. “La bona literatura, encara que no sigui de contingut social, sempre està molt atenta a detectar què passa al nostre món, l’aire del temps.”

Els primers anys va estar sola del tot, amb col·laboradors externs i prou. Un temps van ser tres i ara dues. Tot i que ella és qui fa totes les tasques editorials. El dissenyador sempre ha estat el mateix, Pepe Far, cosa que ha donat una agraïda coherència estètica a les sis col·leccions que actualment publica. “A més de Far, per mi també ha estat molt important Marta Hernández Pibernat, com a traductora i correctora; sempre havia volgut publicar en català, des del principi, però no em sentia prou segura i ella, en aquell moment, no em podia ajudar prou, però, quan va poder, el 2010, vaig començar les publicacions en català.”

La col·lecció en català té vida pròpia, un perfil personal, no és subsidiària de cap de les altres. Alguns títols els edita en català i castellà, depenent dels drets, però no és el més habitual. Perquè Minúscula es dedica bàsicament a traduccions, tot i que, progressivament, ha començat a publicar originals.

“Publicar és com plantar una llavor: la plantes i ja es veurà què en surt”, la llàstima és que el mercat actual deixa de regar i d’exposar al sol les llavors quan encara no han començat ni a germinar. “Els llibres no són com qualsevol altre producte cultural, cal temps perquè es consolidi i pugui arribar a tots els lectors als quals en principi els pot interessar un títol o altre; aquest període d’assentament no li estem donant, i això és molt greu”, opina. La solució? “Reduir el nombre de novetats, sobretot per part dels grans grups, que han fet servir aquest sistema per colonitzar el mercat; és una dinàmica financera, no cultural.”

Autors collits a mà i un per un

Actualment Minúscula té sis col·leccions: Alexanderplatz (novel·la i assaig relacionat amb la cultura alemanya); Paisajes narrados (proses diverses sobre un espai, real o imaginari); Con vuelta de hoja (assaig, biografia i autobiografia); Tour de force (literatura contemporània); Micra (textos breus); Microclimes (narrativa i assaig en català).

No arriba a 200 títols. “Els primers anys estava sola i no passava de sis títols l’any”, explica Bergalli. Ara té 99 autors –al setembre ja en seran més de 100–, sempre triats amb cura, com Varlam Xalàmov, Annemarie Schwarzenbach, Anna Maria Ortese, Hans Keilson, Pierre Bergounioux, Giani Stuparich... Bergalli destaca dos autors dels primers que va publicar, Victor Klemperer, que parla de la manipulació del llenguatge a La lengua del Tercer Reich. Apuntes de un filólogo –va per la novena edició des del 2001–, i Marisa Madieri, de qui va editar Verd d’aigua i encara la reedita. I hi afegeix Jean Rhys, una autora que l’encanta i de qui aviat editarà en català Bon dia mitjanit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cinema

El BCN Film Fest obre portes i espera Meg Ryan

barcelona
Mònica Soler Ranzani
Novel·lista

“Faig ficció, però em preocupa molt la versemblança”

Barcelona

Model i artista amb final feliç

Barcelona
ARTS EN VIU

Ròmbic produeix un ‘site specific’ amb 10 titellaires pel seu desè aniversari

BARCELONA
sant feliu de guíxols

Dani Fernández, La Oreja de Van Gogh i Nil Moliner, al 2n Idilic Festival

sant feliu de guíxols
mostra

Nova exposició permanent a la Fundació Josep Pla de Palafrugell

Palafrugell
Crítica

Lloança al gran misteri

Besalú

El Festival de Música de Besalú s’avança a la primavera

Besalú
TEATRE

El Poliorama reivindica Gómez de la Serna i Valle-Inclán amb un cabaret

BARCELONA