No tots els dies s’assisteix al penúltim concert d’un personatge referencial en el món de la música popular durant sis dècades. Així que el públic que va omplir dissabte l’Espai Port del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols no es va queixar per la humitat ambiental i el retard provocat per la pluja, que al final va respectar el mite de Joan Baez i no va comparèixer durant la seva actuació, l’última a Catalunya de la seva llarga i prolífica trajectòria musical, que si tot culmina com estava previst haurà acabat ahir a la nit al Teatro Real de Madrid.

El comiat de Baez a Sant Feliu va ser auster i senzill, com és ella, amb un “adeu, amics, adeu” inserit en català al final de Dink’s song, estàndard folk que inclou la frase Fare thee well, my honey, fare thee well (Que et vagi bé, estimat, que et vagi bé) que ha servit a Baez per titular la seva última i extensa gira de comiat, el Fare Thee Well Tour.

Més cantant que autora, sempre reinterpretant i fent seves grans cançons d’altres i de l’immens tresor de la música tradicional, Baez va cantar dissabte temes de Woody Guthrie, Donovan, Simon & Garfunkel, Leonard Cohen, Kris Kristofferson, John Lennon, Violeta Parra i, sobretot, el seu gran amic Bob Dylan, amb qui va obrir la nit tota sola, a través de la música i les paraules de Don’t think twice it’s all right. Després va pujar a l’escenari la cantautora, periodista i activista tortosina Montse Castellà, amb la qual Baez va compartir les penúries d’El preso número 9.

Amb el seu fill, Gabriel Harris, a la bateria, el multiinstrumentista Dirk Powell (banjo, mandolina, teclats, contrabaix, acordió) i la vocalista Grace Stumberg, un bon reforç per a la seva veu cansada però encara ferma, Joan Baez va continuar el concert amb Me & Bobby McGee i Deportee, una cançó escrita per Guthrie fa 70 anys que serveix encara per denunciar el drama dels immigrants irregulars que Trump vol deportar com sigui.

Joan Baez, que el dia anterior va anar a visitar Carme Forcadell a la presó, va manifestar el seu suport al moviment independentista català en diferents moments del concert: quan va cantar Més lluny, de Llach, i després Als teus ulls, de Peter Gabriel, amb el seu adaptador al català, Mario Muñoz, més Castellà i Liz Castro, i ja en la recta final amb la combativa Ain’t gonna let nobody turn me around (No deixaré que ningú em capgiri). Van sonar The boxer, Forever young, The house of the rising sun i la molt esperada Gracias a la vida, i va deixar per als bisos Imagine, No serem moguts i Blowin’ in the wind. Després ella va callar, però la revolució continua.