Amb ànima i compromís

La ingenuïtat dels inicis, el saber fer de la veterania dalt dels escenaris, la sensibilitat d’una cantautora, la rauxa d’una rockera, l’orgull identitari d’una coplista, l’apoderament d’una feminista, la sinceritat d’una dona compromesa contra les injustícies. Ho posin tot plegat, ben remenat, i el resultat és Rozalén. Sortint del concert de Cap Roig, dijous, paraves l’orella aquí i allà entre el públic i l’opinió era unànime: Rozalén havia enamorat. I això que no estava considerada com una cap de cartell del festival. Però va brillar amb llum pròpia. I els pocs seients que hi havia buits a la grada eren oportunitats perdudes per gaudir d’una artista excel·lent.

Rozalén va iniciar el concert musicant alguns versos de Benedetti i fent bandera de la seva filosofia: disfruta del moment i tot el que facis, fes-ho amb ànima. I a Cap Roig hi va ser fidel. Sempre amb Beatriz Romero al seu costat, la intèrpret de signes que transmet les cançons amb una bellesa impressionant, i amb la banda de tota la vida, la cantant d’Albacete va desplegar bona part del seu darrer àlbum Cuando el río suena..., amb les cançons més personals que ha escrit mai com Amor prohibido, que explica la història dels seus progenitors i com van superar els prejudicis i el què diran, ja que el seu amor va néixer essent el seu pare sacerdot. O Justo, dedicada al germà gran de la seva àvia, desaparegut en la Guerra Civil i que, gràcies a aquesta cançó, van poder localitzar en una fossa comuna prop de Madrid. I La puerta de la abuela, sobre com aquesta va acollir a casa seva el fundador ideològic d’ETA quan en els inicis de la banda no s’utilitzava la violència.

“M’he quedat a gust amb aquest àlbum”, deia a Cap Roig. I és que el concert va tenir una mica de tot: denúncia contra la violència de gènere (La puerta violeta); crítica social (amb la versió de La belleza de Luis Eduardo Aute); tradició (un Llorona amb una veu trencada meravellosa); rauxa (Las hadas existen), i connexió amb el públic (Comiéndote a besos). En definitiva, cançons que expliquen històries, ritmes que encomanen bones vibracions i una dona dalt l’escenari que aconsegueix transmetre sinceritat, autenticitat i esperança en un món que, malgrat l’actual deriva, pot acabar sent un xic millor. I així ho canta. I així ho creu.