L’ombra de Peter Pan

Jugar a representar. És la primera de les accions que la canalla fa quan s’aventura al fet teatral. Així mateix han volgut, els intèrprets de L’Excèntrica, evocar els nens del Mai Més i els petits Darling. Una de les primeres nocions dels il·luminadors de teatre és aprendre a compensar les ombres; que no taquin les parets del decorat. Peter Pan va perdre l’ombra. I decideix rebuscar-la pel dormitori de Wendy. Així comença aquesta aventura que es va estrenar en format de gran musical el 1904, a Londres, i que posteriorment ensucraria la casa Disney. L’Excèntrica explica el conte projectant ombres en un llençol i compartint el joc dels telons amb els espectadors. L’ombra és com la infància: mai desapareix si se sap buscar.

Aquell musical, amb més de 50 actors de Londres, L’Excèntrica l’ha resumit amb tres intèrprets que, evidentment, es desdoblen el Peter Pan, la fada i Wendy, a més de fer de pares Darling, Garfi i els seus pirates i també els orfes del Mai Més. La música ha quedat destil·lada i només s’interpreta puntualment i en anglès. Anguera interpreta la base musical amb diferents teclats. Des de la sala despullada del Maldà, que pot recordar la casa dels Darling, es va tenyint l’espai amb telons (en forma de veles, molt suggeridores) i de preciosos elements com ara les onades (que remeten a la fusteria més artesanal del teatre). La clau de L’Excèntrica és jugar a fer teatre davant del públic, sense referir-s’hi, però tenint-lo sempre present. El joc de desdoblar personatges, que podria ser un problema, guanya en autenticitat i complicitat. Potser juga a la contra que la majoria dels elements escènics només serveixin per a una sola acció, i també és complicada la visibilitat (si més no, dilluns, el dia de l’estrena) cada cop que situen els elements de joc a terra (bestioles fent una llarga corrua com els de Birdie de l’Agrupación Señor Serrano) o el teatrí, que apareix com si fos una casa de nines. L’ambient és molt encertat, però els intèrprets acaben ensopegant amb aquesta mena de golfes desordenades en què es converteix durant bona part del muntatge.

De dilluns a divendres

El Maldà arrenca temporada a l’agost, després de tancar la sala al juliol. Els Pirates, en realitat, no han descansat perquè han representant Les feres de Shakespeare a l’Onyric. Tot i començar en plenes vacances de la majoria de barcelonins, fan l’aposta de representar únicament de dilluns a divendres (20:30 h), d’una manera similar al que fa La Perla29, quan ensopega amb el juliol (tant amb Bodas de sangre com amb Això ja ho he viscut).

L’Excèntrica resol per què a Mai Més només hi havia nens orfes: perquè les nenes “són més intel·ligents i no cauen del cotxet mentre la minyona no els mira”. Va ser Oscar Wilde, una dècada abans a La importància de ser Frank que reconeixia l’error de la minyona de confondre un manuscrit amb la criatura que desemboca en una comèdia hilarant. L’Excèntrica picosseja entre música, comèdia i una veritable ombra de Peter Pan que aporta l’amargor final.