opinió. Comissària de l'exposició

Els cants de Lautréamont segons Dalí

La Fundació Gala-Dalí exposa al castell de Púbol diversos dibuixos preparatoris inèdits de l'artista per a la il·lustració de l'obra «Les chants de Maldoror»

Enguany es presenta a Púbol la segona exposició d'obra gràfica de Salvador Dalí, que forma part del projecte de recerca que la Fundació Gala-Salvador Dalí està fent des de l'any 2002 i per la qual disposa de la col·laboració de la Universitat de Barcelona. La mostra exposa el llibre il·lustrat Les chants de Maldoror, del 1934, i inclou els trenta heliogravats de l'edició i altres obres que hi estan relacionades: tres proves d'estat i quatre dibuixos inèdits.

Aquest llibre fou escrit originalment l'any 1869. El seu autor, Isidore Ducasse, autoproclamat comte de Lautréamont, era un jove uruguaià de vint-i-tres anys establert a París. Impregnats d'un esperit jove i provocador, els sis cants del text són coneguts tant per la seva poesia com pel seu contingut, i en destaca la violència en el seu rebuig a la societat d'una època marcada pel Darwinisme. Lautréamont descriu un món malèfic a través de Maldoror, el protagonista i prototipus de dolent rebel. Es tracta d'una obra rellevant pels surrealistes, que la consideraven una fita en la història de la literatura.

L'any 1933, Dalí fou escollit per l'editor suís Albert Skira per al prestigiós encàrrec d'il·lustrar l'obra de Lautréamont, i épater les bourgeouis, amb trenta gravats i dotze vinyetes en una edició de 250 llibres il·lustrats. Conscient que això representava la consolidació de la seva carrera, Dalí va escriure a un dels seus col·leccionistes, Charles de Nouailles: «[…] la il·lustració de Lautréamont sempre m'havia semblat la tasca d'execució més captivadora. Es tracta de la mateixa col·lecció que fins ara inclou La métamorphose d'Ovide per Picasso i el Mallarmé de Matisse, naturalment començaré a Portlligat […].»

Així ho va fer, el febrer del 1933, a la cabana de pescadors de Portlligat, on vivia amb Gala. Envoltats del paisatge de Cap de Creus, les seves formes rocoses foren una gran font d'inspiració i es van fer veure en diversos gravats.

L'àmplia divulgació prèvia a l'edició a nivell internacional va començar a Barcelona. Les primeres vint-i-cinc proves d'aiguafort es van exposar a la galeria Art Catalònia el mes de desembre del 1933. L'Empordà federal va assenyalar «el seu formidable talent de dibuixant i aiguafortista», mentre que El dia de Terrassa va sentenciar que el seu art «té com a principal característica el mal gust». A Nova York, l'abril del 1934 es va realitzar una exposició monogràfica de les proves de Les chants de Maldoror a la galeria Julian Levy. Dos mesos més tard, el 20 de juny, amb el llançament de l'edició a la galeria Quatre Chemins de París, es van exposar trenta dibuixos preparatoris, al costat del llibre il·lustrat. La fundació conserva diversos dibuixos preparatoris inèdits de l'artista per aquestes il·lustracions, que s'exposen ara a la Casa-Museu Gala-Dalí de Púbol per primera vegada. En destaquen dos esbossos a les tapes d'un quadern i un altre esbós dibuixat al revers d'una fotografia. Igualment, es presenten tres de les proves d'estat de l'artista en aiguafort, heliogravat i punta seca. Aquests dibuixos i proves documenten una part de l'enorme treball de taller que es va realitzar prèviament a l'estampació, en heliogravat i aiguafort, de l'edició definitiva. Amb tot, el treball dels dos tallers d'impressió –Roger Lacourière per als gravats i Philippe Gonin per a la tipografia– es va reduir a la meitat del que estava previst per problemes financers que tenia l'editor.

Alt contingut al·lucinatori

Els cants de Lautréamont, enriquits amb metàfores del regne animal i aquàtic que es repeteixen al llarg del text, són d'un alt contingut al·lucinatori. Així mateix, les il·lustracions de Dalí, igualment al·lucinatòries i repetitives, es presenten en una interpretació paral·lela. Estan basades en el seu mètode paranoicocrític, que va descriure en el text Interpretació paranoicocrítica de la imatge obsessiva de L'Àngelus de Millet, i en L'Àngelus, quadre de Jean-François Millet del 1858. En el text destaca la interrelació entre el seu sistema d'interpretació paranoicocrític i l'obra de Lautréamont i de Millet, les visions artístiques dels quals, ben oposades, són utilitzades per Dalí per realçar la seva compenetració amb l'escriptor. Tal com va indicar Dalí, parafrasejant Lautréamont, «L'Àngelus de Millet, bell com l'encontre fortuït d'una màquina de cosir i un paraigües en una taula de dissecció!»

El conjunt de gravats és una mostra excel·lent del procediment creatiu de l'artista. L'escala en miniatura, les formes aterridores, les referències històriques i personals i les referències al subconscient revelen, en un traç virtuós, les tensions latents i els terrors obscurs dels cants.

L'edició de Les chants de Maldoror, il·lustrada per Dalí, l'acceptació de la qual va ser relativa quan es va publicar l'any 1934, es va avançar a la seva època, amb una sèrie d'estampes que destaquen com una premonició de la Guerra Civil. I avui és reconeguda com una obra mestra de l'època surrealista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona