Música

Crònica

Peralada

Llançar-s’hi

A ‘Cita a cegues’, Sol Picó i Marco Mezquida transiten de la seducció amorosa a la fogositat en un duet sensual i bonic

Primer s’hi va a cegues però les benes cauen de seguida. Així es comença en l’amor. Hi ha altres etapes en una relació, però, que la Cita a cegues entre la ballarina Sol Picó i el músic i compositor Marco Mezquida (artista resident del Festival Castell de Peralada ) relata. I ho fa amb imatges poderoses amb Sol Picó encamellada al piano, i amb moments de transició, silencis puntejats per Marco Mezquida directament a les cordes del piano, mentre Sol Picó es canvia els talons d’agulla a les puntes de ballarina vermelles. O es descalça.

L’amor en els temps del Tinder s’inicia però, com s’ha fet sempre, amb un flirteig, i que les noves tecnologies fan virtual. En una pantalla es pot llegir un xat, el contacte previ a la trobada. Pianista i ballarina se citen a l’escenari i hi arriben a les palpentes, entre el públic, amb benes als ulls. En els primers contactes, encara a cegues, s’hi percep delicadesa, tant en les melodies al piano com en els moviments; un tacte que busca intimitat. Sol Picó s’enlaira i s’encamella al pianista mentre les notes de Marco Mezquida guanyen en potència. De la seducció amorosa a la fogositat. Explica Sol Picó que aquesta envestida, un ball sobre el piano, és un homenatge íntim a Carles Santos, el primer pianista a qui es va llançar-se. Al llarg de l’espectacle, de poc més d’una hora, i fruit de la improvisació i la llibertat que es van donar Mezquida i Picó, el piano, que podria ser un límit, es converteix en aquest llit imaginari on els amants mantenen un estira-i-arronsa: La ballarina capitaneja la relació, aparentment, perquè el pianista no és només l’acompanyant musical, que respon als envits i convits físics de Sol Picó. Ella balla al ritme que imposa ell, però també ella marca el tempo amb canvi de sabates, de vestit. O allunyant-se d’amant i piano, amb un solo. És aquí quan Sol Picó, que fins llavors havia fet parlar cames, braços i cos, reflexiona sobre el desamor. “Ves-te’n”, dirà. I balla amb altres. Un espectador del públic li fa bona parella. Hi ha reconciliació. A ritme de jazz confortable. Tots dos ballaran un La vie en rose que pot semblar una concessió excessiva al clixé després d’haver assistit a una passió empordanesa. La piscina de l’hotel Spa Peralada, que havia acollit l’espectacle, temptava a un final per als que s’atreveixen en l’amor: tirar-se a la piscina . Va ser l’última nota del pianista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Patrimoni

El Museu Castell de Peralada exposa a Madrid una mostra sobre la gènesi de la seva col·lecció

Peralada
lletres

Homenatgen Feliu Formosa en ocasió del seu proper 90è aniversari

barcelona
art

Els promotors del fallit Hermitage de Barcelona negocien ara amb Carmen Thyssen

barcelona
FIGUERES

El Festival de Jazz de Figueres torna després de dos anys amb una nova direcció

figueres
música

El FEMJazz! tornarà a tenir la Draga com a escenari principal en la 30a edició

banyoles
Cinema

Cate Blanchett rebrà un Premi Donostia al Festival de Sant Sebastià

Sant Sebastià
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS