Art

ANTOGNONI BRUNHOSO

PINTOR, ESCULTOR, NASCUT A ANGOLA, FET A AMSTERDAM, VIU I TREBALLA A CATALUNYA

“L’art ha de ser al carrer, ha de servir per donar gaudi i alegria”

El darrer dia d’agost va presentar a Sant Martí Sacalm, a la sala de plens de l’ajuntament de Susqueda, l’estrena mundial del documental de la seva vida, marcada per una recerca vibrant

Quan va deci­dir que pre­sen­ta­ria el docu­men­tal de la seva vida a Sus­queda?
Amb en Jordi Car­bo­nell d’Anglès van anar al pantà a bus­car soques d’arbres toca­des per l’aigua. Volia fer-les ser­vir de base per a les meves escul­tu­res. En Jordi em va dir que hi tenia uns amics artis­tes, en Quim Xena i la Rosa d’Osor, una pare­lla de músics que viuen sota el Far. Quan vam aca­bar la feina vam pujar a Sant Martí Sacalm. Allà em van aco­llir amb els braços oberts i aquí dalt, a tocar el cel, vaig tro­bar nous motius d’ins­pi­ració. Va ser per això que quan els pro­duc­tors holan­de­sos van fer el docu­men­tal i em van pre­gun­tar si volia pre­sen­tar-lo a Ams­ter­dam jo els vaig con­tes­tar que m’esti­mava més Sus­queda, un paratge únic ple d’ener­gia, har­mo­nia i lli­ber­tat.
Vostè va néixer a Angola?
Exacte, a la ciu­tat de Malanje, el 7 de gener de 1962, un any després de l’inici de la revo­lució i de la lluita per la inde­pendència. Vivia a la regió de Tchokwe, al poble de Cama­xilo. El 1975 alhora que vaig cele­brar la inde­pendència d’Angola a Malanje i vaig viure l’inici de la guerra civil. Al final de l’any, la família es va mudar a Luanda, on vaig veure l’oceà per pri­mera vegada. Ens vam estar a la capi­tal fins al 1978, quan, veient que ana­ven mal dades, el meu pare, que era por­tuguès, va orga­nit­zar la fugida de la família a Por­tu­gal. Vam arri­bar a Europa el mes de març. A la metròpoli, hi vaig estu­diar i viure una dècada.
I...?
La família es va esta­blir a Bra­gança, on vaig fer l’edu­cació primària, i final­ment vaig poder entrar a l’escola d’art de Porto, i apren­dre totes les dis­ci­pli­nes.
Com va con­ti­nuar?
El 1988, uns amics em van reco­ma­nar que em tras­lladés a Ams­ter­dam. En prin­cipi hi vaig anar amb un cert espe­rit d’aven­tura, però allà la ciu­tat em va seduir, vaig des­co­brir una nova manera de viure i de veure l’art i m’hi vaig que­dar 25 anys.
Un amor ‘fou’?
Era un espai ple de color, de lli­ber­tat, la cre­a­ti­vi­tat es res­pi­rava a cada can­to­nada, la cul­tura era al car­rer i allò em va aju­dar a crear un estil propi, modern, vibrant, par­ti­cu­lar.
De què va viure?
Jo sem­pre he vis­cut de la pin­tura, ja fos pin­tant cases, venent samar­re­tes pin­ta­des a mà o tre­ba­llant amb un col·lega arqui­tecte amb qui vam fer pro­jec­tes d’inte­ri­o­risme i deco­ració. La meva era una pro­posta expe­ri­men­tal que anava des de l’abs­tracció fins al figu­ra­ti­visme. Sense renun­ciar a les arrels afri­ca­nes, la meva pro­posta artística con­forma un món habi­tat per pei­xos, ocells, cases, cares i esce­nes en què jugo amb els colors bri­llants, les super­po­si­ci­ons, les flu­o­rescències que fusi­o­nen tant la llum d’Angola com els dies pas­sats a Ams­ter­dam. Per sort, allà vaig tenir molts encàrrecs, vaig poder expo­sar i deco­rar, dis­se­nyar i pin­tar els inte­ri­ors de cases par­ti­cu­lars i locals d’oci.
Si li anava tan bé per què en va mar­xar?
Estava can­sat de fes­tes i cele­bra­ci­ons, volia bus­car nous rep­tes i, quan l’ambai­xa­dor d’Angola em va pro­po­sar fer una expo­sició a Cata­lu­nya, vaig deci­dir can­viar d’aires i em vaig esta­blir a Tossa de Mar, a Cala Lle­vadó.
Per què Tossa?
Estava fart de pluja i de no veure gaire el sol. Volia viure en un espai pro­per a la Medi­terrània. Ini­ci­al­ment vaig viure de ven­dre samar­re­tes i altres objec­tes pin­tats, i més tard vaig deco­rar diver­sos bars, res­tau­rants i dis­co­te­ques. Per exem­ple, una paret erma de molts metres qua­drats que hi ha en un local pro­per a la platja de Llo­ret, la vaig trans­for­mar en una selva plena d’ani­mals, pal­me­res, cares i mis­ti­cisme. És la meva manera d’enten­dre la vida i l’art.
Com­pli­cada?
No soc gaire par­ti­dari d’opi­nar sobre la meva obra, però sí que puc asse­gu­rar que el meu estil reflec­teix la història de la meva vida, impul­sada per la cre­ació i la inde­pendència. Crec que l’art ha de ser al car­rer, ha de ser­vir per donar gaudi i ale­gria. Com a artista que ha vis­cut sem­pre de la seva pin­tura, penso que és fona­men­tal que l’obra no esti­gui sub­jecta a les impo­si­ci­ons dels mar­xants i sigui un para­digma de lli­ber­tat. Amb tot, he fet mol­tes expo­si­ci­ons i això m’ha permès anar enda­vant.
Ens havíem que­dat a Tossa?
De Tossa me’n vaig anar a Bon­matí (la Selva), vaig viure en una masia, Can Verònic, on vam orga­nit­zar expo­si­ci­ons, per­for­man­ces, con­certs, vaig com­bre­gar amb la natura i des­co­brir el batec de la terra.
Va dei­xar de ser un nòmada?
I tant que no, vaig pas­sar per Tor­dera, Lis­boa, després Girona i ara m’he esta­blert a Sant Esteve d’en Bas, en una antiga fàbrica recon­ver­tida en un pas­satge angolès. Em fa d’habi­tatge, d’estudi i està oberta a tot­hom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia