No treure’s la por de sobre

Un dels llibres estel·lars de la Setmana ha estat L’esqueix de carn, de Philippe Lançon, que ha traduït magníficament el poeta Joan Casas per a Angle. La vida de Philippe Lançon va canviar el 7 de gener del 2015 quan va ser ferit en l’atemptat islamista contra la revista Charlie Hebdo. Dotze companys i amics hi van morir. El món sencer va quedar commocionat. Parafrasejant l’autor, L’esqueix de carn és la història d’un home que va ser víctima d’un atac, que va passar nou mesos a l’hospital i que narra, amb tota la precisió i tota la lleugeresa possibles, com aquest atac ha canviat la seva vida i la vida dels altres al seu voltant, els seus sentiments, les seves sensacions, la seva memòria, el seu cos i la seva percepció del cos, la seva manera de respirar i d’escriure. El resultat és un llibre lluminós, profund, amb un estil captivador. Poques vegades tenim l’oportunitat d’endinsar-nos en una història tan personal i alhora tan carregada d’esperança i de vida. El periodista explica que va tornar a néixer i “viure dues vegades la infantesa”, segons relata al llibre L’esqueix de carn, on narra la seva “reconstrucció” a l’hospital.

En paral·lel a la reconstrucció física que duen a terme els metges, Lançon intenta reconstruir la seva vida i la seva identitat, perquè ja res serà igual després de l’atemptat: “Les escenes del passat pugen de sobte a la meva ment, però la sensació és que, aquest passat, l’ha viscut una altra persona. Fa quatre anys de l’atemptat i encara tinc problemes per establir un vincle amb la meva pròpia memòria”, ha revelat. Amb seqüeles, durant molt de temps no va poder parlar, fet que el va col·locar en un lloc “semblant al que ocupa un nen envoltat d’adults, amb els quals no es pot comunicar però als quals observa atentament”.