Cultura

Vampirs al parc de Montjuïc

Surt en DVD el documental de Carles Prats sobre el film de Jesús Franco ‘El conde Drácula’, amb Christopher Lee

Pere Portabella va fer el film ‘Cuadecuc, vampir’, sobre el rodatge d’‘El conde Drácula’

Jesús Franco, o Jess Franco –entre la infinitat de pseudònims amb què va signar les seves pel·lícules–, és un dels realitzadors espanyols més singular (Màlaga, 1930-2013). Prolífic, va tocar moltes tecles, però sobretot se’l coneix pels seus relats de terror i les pel·lícules eròtiques, que admetien diversos metratges segons la rigidesa de la censura de cada país. La seva condició de poliglot li va obrir la porta a poder fer nombroses coproduccions, que ell mateix lligava amb la seva capacitat d’engrescar productors estrangers. Una de les seves realitzacions més cèlebres va ser El conde Drácula (1970), per a la qual va disposar d’un protagonista excepcional: Christopher Lee. El documental Drácula Barcelona (Cameo), de Carles Prats, produït per Filmin, recull el procés d’elaboració de l’obra, amb entrevistes realitzades per Prats, amb Manel Mallol, a Lee i a Franco, així com a Portabella, que va enregistrar el rodatge d’El conde Drácula per crear el film experimental Cuadecuc, vampir. En el documental, publicat ara en DVD, es pot veure la confluència de diverses històries, i com s’estableixen uns vincles entre la pel·lícula de gènere, de sèrie B o Z, i el treball de cinema experimental de Pere Portabella. El documental és també una mostra de la naturalesa de l’obra de Franco. “Abans que cineasta, Franco era músic de jazz i, en aquest sentit, li agradava la improvisació i rodar sense guió”, explica Prats. Aquesta preferència va portar Franco a rodar diverses pel·lícules a la vegada. “Tenia molta necessitat de fer pel·lícules, però quan en rodava una, ja estava pensant en l’altra, i l’interès per l’anterior dequeia”, diu Prats.

En el documental, a més de Lee, hi apareixen Jack Taylor (un dels seus actors), Anne Settimó, Serena Vergano, Teresa Gimpera i Jeannine Mestre. Franco sempre va tenir gent de primera línia al voltant, com Klaus Kinski. “Lee va treballar amb Franco perquè estava decebut amb la Hammer. Creia que havien abandonat l’esperit del Dràcula de la novel·la”, explica Prats.

Franco mai va tenir manies a l’hora de transformar els escenaris. Si va rodar al Park Güell i el va convertir en el cau de Fu Manxú, tampoc va fer escarafalls amb la idea que el parc de Montjuïc esdevingués la llòbrega Transsilvània del comte Dràcula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Sala Beckett celebra 30 anys amb una temporada en què esvairà “la por a morir”

Barcelona

Rosalía actuarà el 7 de desembre al Palau Sant Jordi

barcelona

El sostre és el cel

Barcelona

Teatre creuat, polígam

BARCELONA

Homenatge als herois

GIRONA

Duchamp a l’horitzó

Les Escaules

La Festa de la Sal, candidata a ser patrimoni immaterial

L’escala
Crítica
teatre

Una tragèdia que acaba, aparentment, bé

Girona

Una joia teatral i arquitectònica

girona