Eider al contrast vital

La narradora basca Eider Rodríguez (Errenteria, 1977) ha estat entre nosaltres per presentar a la Setmana del Llibre l’edició catalana dels seus contes amb el títol Un cor massa gran (Periscopi), que sortiran els pròxims dies en castellà a Random House. L’entrevisto a l’hotel Presidente de la Diagonal. Parla fluixet, però matisa cada paraula, l’acarona mentre busca frases completes amb sentit, gairebé com ho fa en els seus contes, petits artefactes un punt inquietants però d’un perfeccionisme que recorden Borges o Bontempelli. La traducció ha estat signada per Pau Joan Hernàndez. Considerada una de les escriptores més impactants de les lletres basques, ha desenvolupat gran part de la seva carrera en aquesta llengua i actualment viu a Hendaia, on fa de professora de magisteri.Un cor massa gran va obtenir el premi dels llibreters de Guipúscoa i el premi Euskadi de Literatura 2018.

Elegant com la seva prosa, Eider ens ensenya infinitat de racons del País Basc, on l’emplaçament és quasi poètic: “És molt important l’espai perquè hi ha una tradició de fugir d’un espai geogràfic concret en benefici d’una suposada visió cosmopolita i pretesament universal. Era com tenir por dels localismes. El que pretenc és ancorar bé els relats en indrets que existeixen fora de les etiquetes i dels estereotips. Com els personatges, que es poden anomenar Mari Carmen, però també Ainara. No tothom ha de tenir noms anglosaxons, com passa sovint.” Em confessa que és una decisió molt conscient perquè abans no la tenia en ment, però que l’experiència li ha servit per dominar cada detall de la trama i de l’escenificació dels seus relats: “He situat tots els meus relats entre Hendaia i Sant Sebastià, tot i que pot sortir també París, Navarra o Madrid. Tenia la intenció de mostrar la diversitat de la zona, també del paisatge.”

Quan li parlo de la diferència d’Hendaia, a la zona francesa, que sembla una ciutat morta, en comparació de Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria, em respon que viu de manera permanent en aquest contrast: “Vaig del rebombori al cementiri [riu]. Hendaia, per exemple, és un poble molt bonic però fantasmagòric. Fa tretze anys que hi visc però sempre m’ha despertat una sensació d’estranyesa i em costa d’acostumar-m’hi: no em coneix ningú, no conec pràcticament ningú... No hi ha ritus que et facin formar part de la comunitat. Podria ser un handicap, però m’ha servit per valorar la resta del món. A Sant Sebastià formes part de la gent. És un contrast que va més enllà de la frontera. I aquesta característica he volgut que formés part dels relats.” Insisteix que volia escriure “del que ens passa aquí i ara”. Sense fer sociologia ni entrar en tòpics sobre el passat recent, la lluita armada i el terrorisme. Eider ens parla de la gent del carrer, de músics com Rick Astley i Rage Against the Machine: “Hem viscut en l’esquizofrènia de dues tendències, del més convencional al més salvatge. Als dos extrems ens hem mogut amb la naturalitat que vull que tingui els relats.”