Homenatge als herois

Dos anys després del seu últim treball, Projecte X (Un recital de guitarra), el guitarrista gironí Marc Armengol (1966) ha publicat un nou disc amb la mateixa formació, el Girona Eclectric Trio, que completen el bateria Rubén Berengena i el baixista Toni Lopera. El nou disc es titula Fistful of versions i és exactament això: un grapat de versions, concretament vuit, de què algunes serveixen a Armengol per homenatjar guitar heroes, com ara Joe Satriani (The Crush of Love) i Vinnie Moore, de qui “reversiona” While My Guitar Gently Weeps, composta per George Harrison per a The Beatles, i una ària de Bach. En el disc, però, també hi ha personals relectures instrumentals de Show Must Go On, de Queen, o del popular himne gòspel nord-americà When The Saints Go Marchin In, milers de vegades versionat. El disc es pot trobar en les principals plataformes digitals. El Girona Eclectric Trio el va presentar en directe, recentment, a la Casa de Cultura de Girona, en el marc del Festival de Guitarra Girona-Costa Brava, però ni Armengol ni el trio es prodiguen gaire en directe, entre altres coses perquè el guitarrista mai no s’ha dedicat professionalment a la música. Anant sempre al seu ritme i sense cap pretensió, des del 1996, s’ha autoeditat una dotzena de discos, gravats generalment amb la Dimensió Zero, el nom que el guitarrista donava als artefactes electrònics que l’acompanyaven en el seu estudi casolà abans de gravar aquests dos últims discos amb Rubén Berengena i i el bisbalenc Toni Lopera als estudis Juglans Music d’Estanyol. De fet, les guitarres elèctriques que sonen en el disc estan tocades pel propietari de Juglans, Sergi Marcet, “el quart membre [del trio] a l’ombra”. Això és així perquè Armengol toca sempre guitarres acústiques o espanyoles i mai no ha tingut una relació gaire cordial amb les elèctriques, bàsicament perquè no li agrada tocar amb pua.

El concert que el Girona Eclectric Trio va oferir el dijous 5 de setembre a l’auditori Viader de la Casa de Cultura va tenir un repertori dividit en dues parts. En la primera, la formació va interpretar versions variades, mentre que la segona part va estar plantejada com “una prova pilot” d’un nou projecte que Marc Armengol està tot just començant a definir: “Un homenatge als guitarristes que, d’alguna manera, van ser una influència directa en la meva afició a la guitarra”, sobretot els grans guitar heroes dels anys vuitanta i noranta. Noms com ara els ja esmentats Satriani i Vinnie Moore, però també Steve Vai i Tony MacAlpine, entre altres virtuosos, que l’han marcat tant com el mestre Joaquín Rodrigo, de qui també ha gravat algunes obres. Marc Armengol va formar part de bandes de rock com ara Crisi Social, Mirall Negre, Club Bukowski i Dreamland Voyager, grup que assajava als mítics locals de la Campsa i on ja va coincidir amb Berengena a principi dels noranta.