La Sala Beckett celebra 30 anys amb una temporada en què esvairà “la por a morir”
El teatre produeix per primer cop ’Esperant Godot’ de Samuel Beckett, amb Nao Albet i Pol López com a protagonistes
La Sala Beckett dedicarà aquesta temporada exclusivament a la mort. El teatre del Poblenou s’endinsarà a través de comèdies, drames, xerrades i tot tipus d’activitats a “recordar que no espanta que hem de morir”. Així ho ha definit el seu director, Toni Casares, en la presentació aquest dilluns de la programació 2019-2020, en què convergeixen dues efemèrides. Per una banda, els 30 anys d’una sala que va començar a Gràcia i d’altra, el 30è aniversari de la mort de l’autor que els dona nom, Samuel Beckett. De fet, l’únic cicle que es diferenciarà de la temàtica sobre la mort serà el dedicat a Beckett, que des de novembre a gener acollirà espectacles com ‘Esperant Godot’, plat fort d’aquesta revisió a l’autor contemporani. Nao Albet i Pol López protagonitzen l’obra dirigida per Ferran Utzet, una producció rejovenida que compta amb una nova traducció a càrrec de Josep Pedrals.
L’equip de la Sala Beckett ha detectat els últims temps una temàtica comuna en molts dels projectes que els presenten els creadors. “Vivim uns temps en què la sensació apocalíptica del món ens està situant en un terreny ideològic molt perillós”, ha dit Casares. La proximitat amb la mort “ens fa reordenar les prioritats de la vida”, i com a lloc de creació, la Beckett vol contribuir a recordar que la condició de l’humà és “efímera”.
El cicle ’Memento mori. Recordem-nos de morir’ vol abordar des d’una perspectiva “madura” la mort a través de tots els gèneres possibles, des de la comèdia a la tragèdia. Així doncs, aquesta any no hi haurà diferents temàtiques com fins ara, sinó que la temàtica fúnebre coparà la majoria de projectes.
Tres dècades de Beckett
El novembre de 1989 va néixer la Beckett al barri de Gràcia com un espai d’una companyia que tenia la voluntat d’obrir-se. Un atreviment així és “impossible” avui dia, al parer del director de la sala actual, Toni Casares. “Com a espai que ha fet 30 anys demanem públicament que aquesta situació s’arregli”, ha reivindicat Casares davant la dificultat que assegura que pateixen les companyies per obrir espais i convertir-los en seus que permetin un treball artístic estable.
L’obertura de la sala va coincidir amb la mort de l’autor que va donar inici al teatre contemporani i que va donar també nom a l’espai, Samuel Beckett. Quatre espectacles rememoraran l’obra del director, amb ‘Words and Music’ dirigit per Nao Albet donant el tret de sortida del 7 al 9 de novembre. El plat fort del cicle sobre Beckett serà ’Esperant Godot’, una pobra que produeix per primera vegada la sala i que estarà dirigida per Ferran Utzet. “Proposem una renovació, un rejoveniment, però que garantissin la màxima qualitat interpretativa”, ha detallat Casares. També s’ha renovat la traducció per tal d’adaptar-la a l’actualitat, un treball a càrrec del poeta Josep Pedrals.
El cicle el completaran Míriam Iscla, Sílvia Bel i Rosa Renom amb ’Beckett’s ladies’, un espectacle dirigit per Sergi Belbel que utilitzarà diferents espais del teatre per dur a escena quatre peces breus i radicals. Per últim, Llàtzer Garcia liderarà el laboratori ’Catàstrofes’, que girarà al voltant de l’obra de l’autor.
La mort, nexe de la programació
La temporada de la Beckett té com a noms protagonistes Marc Rosich, Sergio Blanco, Llàtzer Garcia, Ada Vilaró, Berta Prieto i Lola Rosales, Marta Buchaca, Oriol Morales i Pujolar, Marcos Hourmann, Víctor Morilla i Alberto Sanjuan, Lara Díez, Àlex Rigola, Helena Tornero, Marc Crehuet, Dimitris Dimitriadis, Annie Ryan, Bàrbara Mestanza i Oriol Puig.
Una llarga llista en què destaquen obres com ’La morta’, de Marc Crehuet, un text del seu avi i dramaturg “caigut en l’oblit” Pompeu Crehuet que es podrà veure del 4 de març al 5 d’abril. L’aplaudida ’Una gossa en un descampat’, de Clàudia Cedó, torna a la sala on va néixer amb la incorporació de Míriam Monlleó en el repartiment, i farà després gira per Catalunya fins al gener, quan viatjaran a Madrid al Centro Dramático Nacional.
Espectacles sobre l’eutanàsia, el suïcidi, i en definitiva “els límits” de la mort protagonitzen la temporada, com ’Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’, una proposta d’Àlex Rigola que arribarà a la Beckett després del seu pas per Temporada Alta. “És una proposta delicada i valenta”, assegura Casares, traçada a partir de les converses entre Rigola, la dramaturga i actriu Alba Pujol, i el pare d’aquesta, malalt de càncer terminal.
Residències i laboratoris
La Beckett acull aquest any fins a 10 laboratoris i té com a autora resident Denise Duncan. Duncan assumeix l’encàrrec d’escriure una nova obra i s’incorpora com a dramaturga i assessora de l’equip artístic del teatre. A més, hi haurà tres companyies residents: La Virgueria, Les Bianchis i The Mamzelles.
