Llibres

Un càstig plaent

Ferdinand von Schirach presenta el recull de relats ‘Castigo’, amb què tanca la trilogia sobre dret penal iniciada amb ‘Crims’ i ‘Culpa’

Per l’autor, el punt més important “és el component psicològic, la condició humana”

Ferdinand von Schirach té uns avantpassats sorprenents i, segons com, terrorífics. Per una banda, alguns van ser pares fundadors dels Estats Units i fins i tot en té de signataris de la Declaració d’Independència dels EUA. Però també és net de Baldur von Schirach, cap de les Joventuts Hitlerianes...

Nascut a Munic el 1964, Ferdinand von Schirach és un advocat penalista de renom que ha dut alguns casos famosos i, a més, és narrador i guionista. Ara està treballant en una sèrie, en una pel·lícula i en una novel·la. Tot i això ha tret temps per visitar Barcelona per presentar Castigo (Salamandra, en traducció de Susana Andrés), un excel·lent recull de dotze narracions amb què tanca la trilogia basada en el dret penal que va iniciar el 2009 amb Crims i va continuar el 2010 amb Culpa.

“Sempre tinc un fil conductor quan escric i quan em vaig plantejar aquesta trilogia pensava seguir el protocol establert pels jutges: primer, la constància d’un crim; després, qui és el culpable, i, finalment, el càstig que imposen”, detalla l’autor. “En els dos primers llibres vaig focalitzar el crim i en aquest, publicat vuit anys després del segon, el més important, per a mi, és el component psicològic, en definitiva, la condició humana”, una condició humana vista a través de dotze casos en què, d’una manera o altra, hi apareix un advocat, tot i que sovint és anecdòtic. El que importa són els personatges i les seves complexes circumstàncies, que Von Schirach sap mostrar amb una narrativa sintètica i efectiva, sempre basat en casos reals que ficciona. “Haig de ser discret amb els detalls dels casos dels meus clients, per això els transformo en ficció, perquè ningú es reconegui. Sempre prenc notes, de vegades del que diu algú, però també del que veig pel món; fa una estona he vist una sabata damunt un banc del passeig de Gràcia i m’he demanat què hi feia... Són detalls dels quals pot sortir part d’un relat. Primer els construeixo i, després, hi vaig afegint detalls.”

Els dotze relats són força diferents, cadascun amb el seu atractiu. Vecinos, per exemple, narra magistralment la mort per càncer d’una dona i el patiment del seu vidu, que no creu que ho pugui superar fins que coneix una veïna jove... “No soc mestre ni capellà, no tinc un missatge ni una missió. Vull explicar històries, estranyes, desviacions que ens poden semblar monstruoses, però mostrant la part humana. No són monstres, els criminals, són gent que potser no han tingut sort, no han pres les decisions més correctes. Quan entro en una presó i veig un reu, ja no té res, és com si anés nu, és humanitat pura... És d’això, que m’agrada parlar als meus contes”, comenta.

Dins de la condició humana també veiem la del gremi dels advocats, amb qui, afirma, no ha tingut problemes tot i que mostri algunes de les seves vergonyes. Un dels contes més colpidors en aquest sentit és Subotnik, per la duresa del tema –es jutja un proxeneta sàdic, com tots–, però sobretot per l’arc dramàtic que descriu Seyma, l’advocada protagonista. “De vegades, els advocats, fent el que és correcte, sentim que fem coses horribles... Però hem d’aplicar la llei al peu de la lletra perquè tot funcioni. Si trepitgem el terreny moral, estem perduts”, afirma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda