Un 600 a la saleta
Pere Riera estrena ‘La dona del 600’ al Teatre Goya, amb la qual circula de la comèdia a la relació familiar, afeblida per la mort de la mare
Les filles es venen el vehicle, després de la mort de la mare, tot i que ella mai se n’havia volgut desprendre
Faci’s un 600 per fascicles. Una filla incita el pare, vidu de fa tres anys i mecànic jubilat, a distreure’s muntant una rèplica d’aquest vehicle. Ell sorprendrà les seves dues filles fent-ne un, al menjador de casa, de mida natural. Vol reconstruir la vida de la seva dona i necessita aquest vehicle per explicar-se i fer entendre a les filles la raó secreta d’aquest 600. Pere Riera (després d’Infàmia a la Villarroel i Barcelona al TNC) torna amb una comèdia, aparentment divertida, que va ensenyant les parts menys amables d’una relació familiar en crisi. El dol de la mare ha distanciat pare i filles, i és gràcies al fetitxe del 600 que provaran de reconduir les seves vides. Per la carretera de la maduresa. L’obra s’estrena demà dimecres al Teatre Goya (fins al 15 de desembre). A hores d’ara, ja està prevista una gira per una vintena de poblacions que podria créixer si la peça convenç el públic.
Riera aclareix que, tot i que el 600 és una icona clau per a la trama, en realitat, l’obra explica el moment en què els fills comencen a adonar-se que els toca fer de pares dels seus progenitors. Els han de cuidar i vigilar per a la seva salut. La construcció del 600 (sense que les germanes ho descobreixin fins que el vehicle ja està operatiu però no pot sortir per la porta) serà l’excusa perquè les filles discuteixin sobre la salut mental del pare i, alhora, per qüestionar-se com les afecta la pèrdua de la mare, encara relativament recent. El vehicle permetrà fer salts enrere en el temps i recordar la mare, que decideix treure’s el carnet amb força més de 40 anys i s’apropia del vehicle de la família. Serà l’únic vehicle que conduirà en els seus 30 anys que li resten de vida. Quan mor, les filles se’l venen de seguida.
Pere Riera triga a esplaiar-se a l’escena perquè només escriu una obra de teatre quan rep un encàrrec. I, com que ja sap el seu ritme lent de redacció, procura donar-se un marge de dos anys. De seguida que va començar a imaginar-se la història, va voler recuperar Jordi Banacolocha (amb qui va estrenar Lluny de Nuuk) i va pensar en Mercè Sampietro perquè interpretés els passatges del passat de la mare. Completen el repartiment Àngels Gonyalons, Pep Planas i Rosa Vila.
