Llibres

DOLORES REDONDO

NOVEL·LISTA

“Sempre he volgut anar al cor, als sentiments, per la ruta difícil”

Amb més de cent mil exemplars venuts en català de la seva última novel·la, la novel·lista basca presenta ‘La cara nord del cor’ (Columna), on torna al seu paisatge de la vall de Baztan.

Defineix totes les seves novel·les referint-se a la cara obscura, mítica i inaccessible que portem a dins...
Quan buscava el títol per a La cara nord del cor no hi havia cap que m’agradés. En una de les lectures que fas quan acabes la novel·la em vaig adonar que ja el tenia escrit a la primera pàgina del text. Sentia que amb aquesta obra iniciava un cicle de cara nord. Totes són en realitat de cara nord.
Què entén per cara nord?
És una cosa que porto a dins, que té a veure amb afrontar la vida, de fer l’escalada per la cara més difícil. Sempre he volgut anar al cor, als sentiments, a les emocions, per la ruta difícil. Busco l’accés difícil a través de personatges que se senten vulnerables si obren el seu cor. Per aquest motiu el tenen sempre tancat.
A la cara nord sempre hi plou, com a Baztan...
Soc donostiarra i he viscut sota la pluja. El meu primer dia d’escola recordo que va ser plovent. M’he casat dos cops sota la pluja i he anat a funerals, enterraments i batejos sota la pluja. També he besat i m’he enamorat sota la pluja. Totes les coses bones i dolentes de la vida han tingut el protagonisme de la pluja: forma part del meu paisatge, i gairebé sempre quan imagino un paisatge l’imagino plovent. Soc una exploradora d’aquesta cara nord, en la qual sempre plou, sempre fa fred i sempre és de nit, com al meu Baztan. Mai no he fet altra cosa que no sigui això.
Hi ha escriptors d’un sol èxit. Vostè ven cada llibre que publica fins a l’extrem que la seva editorial la qualifica com el fenomen més gran dels últims deu anys. Només en català ha venut cent mil exemplars.
Catalunya és el meu territori, és on el públic m’ha seguit més de tots els àmbits on he tingut la sort d’accedir. Des de la meva primera novel·la coneguda, l’èxit va ser immediat. Vaig venir a presentar-la a la llibreria Negra i Criminal de la Barceloneta, de Paco Camarasa. No estava preparada per al que va passar.
Per què?
Perquè va venir tanta gent, la resposta va ser tan emotiva, que em va superar. La firma d’exemplars, el contacte amb un públic tan efusiu en relació amb com els havia impactat la novel·la, em van deixar impressionada. Des de bon començament em vaig adonar que seria la meva segona casa, tan per la relació amb els lectors catalans com pels sentiments, que en aquest cas és recíproc.
S’ha mantingut.
Sí. No va ser flor d’un dia sinó que s’ha mantingut viu cada Sant Jordi. I això no ho dic allà on vaig perquè no hi ha cap espectacle tan fastuós per al llibre com la diada de Sant Jordi. Se’t queda gravat al cor. Ho veig amb els autors que venen de l’estranger: al·lucinen! Cap fira del llibre o festival literari es pot comparar amb aquesta data per a tothom.
Vostè té lectors literaris, però també joves aficionats als jocs de rol. Com ho veu?
Estic molt contenta pel fet de tenir lectors joves, cosa que constato en els clubs de les biblioteques. Quan et trobes que en un grup de lectors hi ha homes, dones i és intergeneracional, et dona seguretat en el que fas. Saps que no et falta planter lector per poder assumir el repte que representa una altra novel·la i tot el treball.
Té a veure amb la seva protagonista, Amaia Salazar?
En part té a veure amb Amaia Salazar, però també m’han seguit amb la novel·la que va guanyar el Planeta, Et donaré tot això. Suposo que la meva manera de narrar i d’expressar sentiments els agrada. Fa temps, però, que m’ho he deixat de preguntar. Al començament ho feia i no en treia l’entrellat.
M’ho explica?
Suposo que té a veure amb la meva manera de contar històries. No sé si soc una bona escriptora, però sé que soc bona contant històries. Si hagués tingut una vida anterior fa dos-cents anys, estic segura que a la meva llar de foc hi hauria vingut tot el poble a sentir les meves històries. M’agrada parlar i m’encanta la tradició oral.
D’aquí ve la vinculació amb la mitologia?
Segur. Sempre m’ha interessat la tradició oral. Avui ens arriba com un concepte antropològic, però la transmissió de determinades històries, com les que a mi m’interessen, han estat transmeses de manera oral. Per aquest motiu la gent se les creia, buscava la protecció i les assimilava dins les seves tradicions i cultura.
Vostè barreja gèneres.
És una de les fórmules del que faig. La barreja entre mitologia i novel·la negra, les relacions familiars tan arrelades i la vinculació amb la meva terra, que en algun moment em van dir que resultaria molt local, ha estat el que m’ha donat la consolidació amb el públic d’Austràlia, Noruega o on sigui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona