Un 5,3% dels espectadors de cinema a Catalunya van veure pel·lícules de producció catalana el 2018
9 de cada 10 municipis catalans no tenen oferta cinematogràfica regular
9 de cada 10 municipis catalans no tenen oferta cinematogràfica regular. Aquesta és una de les conclusions de l’Estudi sobre l’exhibició cinematogràfica i l’accés del públic a la producció catalana que ha realitzat l’investigador Francesc Vilallonga, de la Blanquerna - Universitat Ramon Llull. Altres xifres que ha destacat la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, és que Catalunya és el quart territori d’Europa en consum de cinema a les sales de cinema europeu, tot i que ha perdut 100 complexes cinematogràfics des de l’any 2000. Així mateix, un 5,3% dels espectadors de cinema a Catalunya van veure pel·lícules de producció catalana el 2018 i un 2,13%, cinema en llengua catalana. La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha criticat que “el Govern parla molt de polítiques de benestar, de la sanitat i l’ensenyament, però normalment oblida la cultura”.
L’estudi constata el domini de la llengua castellana com a llengua de consum prioritari pels espectadors de cinema a Catalunya. En el període 2013-2018, la mitjana d’espectadors en llengua catalana als cinemes, incloent les versions doblades, originals en català i VOSC, només va suposar el 2,57% del total d’espectadors. La xifra aquest nivell es va situar en un 2,13% del total. És a dir, com ha explicat Vilallonga, de cada 100 espectadors que van al cinema cada any a Catalunya, gairebé 98 ho fan per veure una pel·lícula en castellà i poc més de 2 per veure-la en català. Els espectadors de cinema doblat al català han passat dels gairebé 450.000 l’any 2013 als 246.000 l’any 2018, una caiguda de gairebé el 45% en 5 anys.
Pel que fa a la producció catalana estrenada en sales, després del màxim assolit el 2010, quan un 48% de les produccions espanyoles estaven participades per alguna productora catalana, aquest índex ha anat baixant fins a situar-se al voltant o lleugerament per sota del 30%. El 2018, dels 266 llargmetratges produïts a Espanya, només 80 van tenir participació d’alguna productora catalana.
Pel que fa la llengua de producció de les pel·lícules catalanes, el percentatge de films produïts amb el català com a llengua original ha baixat “significativament”. Al 2013, era d’un terç (25 de 75) i el 2018 ja només suposa el 22% (18 de 80). Vilallonga ha explicat que es comença a percebre que “rodar una pel·lícula en llengua catalana original resta competitivitat”. Una percepció, ha dit, que genera preocupació entre l’Acadèmia del Cinema Català i el sector.
Quota de pantalla
Pel que fa a la quota de pantalla de les pel·lícules de producció catalana sobre el total d’espectadors de cinema, tot i el creixement entre el 2001 i el 2016 que va passar de l’1% al 9,2%, al 2018 aquest índex ha caigut al 5,3%.
Sales de cinema
A l’informe s’analitza el parc de sales i pantalles a Catalunya, que segueix en descens però amb una clara tendència a l’estabilització. Les 676 pantalles actives del 2018 són la xifra més baixa dels darrers anys. Des del 2000, Catalunya ha perdut pràcticament 100 complexes cinematogràfics. S’han passat dels 235 cinemes que hi havia l’any 2000 als 137 que hi ha hagut registrats el 2018. Les sales mono-pantalla o de menys de 5 pantalles són les que més s’han tancat aquests darrers 5 anys.
D’aquests cinemes, més de la meitat es troben situats a la demarcació de Barcelona, que concentra el 67% de les pantalles actives. El percentatge de municipis catalans amb algun cinema actiu ja només és del 9,8%, és a dir, 9 de cada 10 municipis ja no compten amb oferta cinematogràfica regular. L’informe indica que les comarques de l’Alta Ribagorça, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Pla de l’Estany i La Segarra, ja no tenen cap cinema actiu, i n’hi ha 7 més en situació de risc amb un sol cinema actiu i monopantalla a l’Aran, Berguedà, Garrigues, Pallars Jussà, Pla d’Urgell Priorat i Solsonès.
Un 17% més d’espectadors
Tot i aquest descens en el número de sales, en els darrers 5 anys, els cinemes catalans han recuperat un 17% dels espectadors. Actualment s’ha arribat gairebé als 20 milions d’espectadors anuals. D’aquests espectadors, 3 de cada 4 ho són a la demarcació de Barcelona, que va tenir 14 milions dels 18,7 milions totals de 2018.
Passola
Per la seva part, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català ha criticat que la situació del cinema català “és dramàtica” perquè TV3 “està sota mínims”. Segons Passola, TV3 “ha deixat de fer de motor i està en una situació límit; la taxa, que era una injecció molt potent i era justa i equivalent, va estar impugnada pel Tribunal Constitucional i la Generalitat porta dos anys amb els pressupostos prorrogats. Això ha provocat un exili del talent enorme”, ha lamentat.
La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català ha assegurat que només hi ha una solució a la “dramàtica” situació del cinema català i és “la voluntat política de tenir un audiovisual normal. En un moment en què tot es vehicula a través de l’audiovisual, nosaltres ara no tenim res que oferir-los-hi, d’un relat propi i amb la llengua pròpia”.
“Hem perdut la llengua, el relat i la gent i això hauria de ser una prioritat d’un Govern que vol que el seu país sigui modern i connectat al món”. En aquest context, Passola ha criticat que el Govern “parla molt de polítiques de benestar, de la sanitat i l’ensenyament, però normalment oblida la cultura com si no fos la gran afavoridora de l’equitat d’oportunitats”.
