Cultura

Un cant a la vida

L’actor Marc Pujol constata que la vida al camp de refugiats de ‘Maremar’, al Poliorama, és com la que ell va conèixer el 2016

‘Maremar’, amb música inspirada en el repertori de Llach i els versos de Shakespeare, estarà al Poliorama durant totes les festes de Nadal

Marc Pujol va haver de passar pel càsting abans de ser membre del repartiment de Maremar, que avui torna al Poliorama amb una gala en què tota la taquilla es destinarà a col·laborar amb Open Arms. L’acció d’aquest vespre té tot el sentit del món: el musical (que preveu estar-se al Poliorama fins per Reis, després de l’èxit de la temporada passada) parla del drama dels refugiats, que Europa els retarda el dret d’asil tant com pot, després que s’han jugat la vida creuant el mar. Maremar, com el teatre, és un cant a la vida que convida a aixecar-se i pressionar perquè Europa canviï la seva política inhumana. Deixen que els immigrants es morin al mar, perquè han reduït les unitats de guardacostes i bloquegen tant com poden els vaixells de les ONG.

Maremar és una peça “virtuosa” perquè, a més de la música (elaborada a partir del repertori de Lluís Llach), la coreografia (d’Ariadna Peya) i el text de Shakespeare (s’inspira en els viatges de Pèricles), té la capacitat d’obrir els ulls a la realitat. L’any passat, Ahmad Alhamsho, que va conèixer Marc Pujol als camps i que posteriorment va poder viatjar a Madrid (ara està instal·lat a Barcelona), els donava el relat i les darreres paraules de l’obra són el seu propi missatge ben personal. Ell va aconseguir sortir de la seva Síria en plena guerra i va pensar que es moriria enmig del mar: anaven a la deriva, feia hores. Eren una vuitantena de persones. Ahmad va tornar un nadó a la seva mare. Volia que morís en braços de la mare, i no als seus. Per sort uns guardacostes grecs els van rescatar. L’expedició anterior havia naufragat. Els de la posterior a la seva també van morir tots ofegats.

Marc Pujol va anar amb un equip d’artistes catalans al camp de Nea Kavala, a Grècia, l’agost del 2016. Anaven amb Paramythádes “disposats a fer teatre o el que calgués”. La gent del camp els va dir que volien explicar la seva pròpia història. Un fet que es repeteix en aquest Maremar. Els voluntaris del camp (“els veritables herois, que hi dediquen part de la seva vida”) diuen que hi va haver un abans i un després d’aquesta experiència. De fet, van repetir-ho amb una peça a partir dels seus testimonis al TNC, Kalimat (Paraula, en marroquí). Com als personatges de Maremar, explicar la seva història i les seves il·lusions els empodera, tot i continuar-se trobant enmig de la misèria i l’oblit malvat de les institucions europees.

L’obra coincidirà amb la breu temporada de P.A.U. (Paisatges als Ulls), en què un grup de refugiats supervivents de les pasteres expliquen el seu tràngol al Teatre Eòlia. Ahmad Alhamsho també prepara un muntatge amb companyes d’aquell viatge de Nea Kavala pel Maldà a mitjans de gener, Alhayat. Marc Pujol reivindica el teatre per descobrir i revoltar-se després. A Maremar no apareix cap personatge que els aturi a la frontera però se senten pels altaveus ordres de la Unió Europea. L’obra demana implicar-se, posar el gra de sorra per canviar el rumb. Si el 2016 hi havia una dotzena de vaixells de les ONG, ara n’hi ha només tres; “durant la primera part del 2019, no en circulava ni un. Els bloquegen als ports”. Les embarcacions dels guardacostes s’han reduït, també. És una estratègia europea. Pujol subratlla els petits canvis que es poden produir en les eleccions, com la d’aquest diumenge: és l’hora de decantar-se pels que exclamen la necessitat d’ajudar el nàufrag, i deixar de votar els que els ignoren a alta mar.

LA XIFRA

40.000
euros
van recaptar l’any passat en diverses accions: les van destinar a Open Arms i a voluntaris que ajuden als camps de refugiats i en una fundació, a Ghana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La dissenyadora Miriam Ponsa, Premi Bages de Cultura 2019 d’Òmnium Cultural

Barcelona

La mallorquina Maria Jaume Martorell es corona guanyadora del concurs Sona 9 2019

Barcelona

Idolatria i amistat

BARCELONA

Posar la mà al cor

Sitges

Cada any, una festa

Girona
John Scofield
GUITARRISTA DE JAZZ

“Nova Orleans em té el cor robat”

BARCELONA

El Macba creix al Raval

BARCELONA

Quin ‘relat’ tens?

Girona
COMUNICACIÓ

Mor Purita Campos, la dibuixant d’‘Esther’