El Mestre, ben actiu
Continuen les activitats a l’entorn del filòleg Pompeu Fabra: una nova ruta, un joc d’escapada i la versió radiofònica de 72 articles
Pompeu Fabra va publicar 840 articles al diari ‘La Publicitat’ entre l’any 1919 i el 1928
El 2018, l’Any Pompeu Fabra, va servir per posar en relleu i per divulgar la memòria d’una personalitat que va deixar empremta en el patrimoni lingüístic dels catalanoparlants. Es van complir 150 anys del naixement del pare del català modern i 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana. Les activitats a l’entorn de la seva figura i la seva obra, però, no s’aturen, com es veu a www.rutapompeufabra.com.
Al llarg del 2019 s’ha continuat parlant de Pompeu Fabra arran de l’exposició itinerant Pompeu Fabra. Una llengua completa, que s’ha pogut veure a tot el territori, i s’han publicat novetats editorials, com l’àlbum Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges, amb gairebé 500 fotografies. I també hi ha les rutes Pompeu Fabra per Barcelona, que es mantenen amb una regularitat trimestral.
Nascudes sota l’empara de la càtedra Pompeu Fabra i amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), les rutes ofereixen un itinerari amb set parades relacionades amb la infància, els estudis i el lleure del Seny ordenador de la llengua catalana, com també la seva relació amb L’Avenç, l’Ateneu Barcelonès, el Centre Excursionista de Catalunya i el mateix IEC. Són dues hores llargues, a peu, “culturalment agradables”, com assenyalen els seus guies, David Paloma (UAB) i Mònica Montserrat (URV), abocats amb passió a la figura de Fabra.
El pròxim 17 de novembre ells mateixos encapçalaran la ruta del centenari, una ruta especial per commemorar la primera conversa filològica que Fabra va publicar a La Publicidad fa cent anys. Va ser a l’edició de nit, que aleshores tenia la capçalera en castellà. “Per cert, que La Publicidad no es va catalanitzar fins al 1922, precisament l’1 d’octubre”, indica Paloma. “Hi ha dates que seran sempre nostres”, hi afegeix.
Paloma i Montserrat també han posat veu a 72 converses filològiques, amb motiu del centenari de la primera. Pompeu Fabra va publicar 840 articles al diari La Publicitat entre el 1919 i el 1928, amb el títol genèric de Converses filològiques.
En la versió actual les han anomenat Audioconverses filològiques i són una selecció de petites peces radiofòniques, de dos minuts de durada, que mostren la visió que tenia Fabra sobre l’ortografia, els castellanismes, la llengua antiga, la sintaxi... Les converses són “un dels conjunts científicament i socialment més perfectes i més influents de Fabra; no ho diem nosaltres sinó els directors de les obres completes del Mestre: Jordi Mir i Joan Solà”, afirmen els autors de la iniciativa.
“És una manera distreta de seguir els comentaris de Fabra i alhora d’aprendre llengua”, diu Mònica Montserrat, que, com a tortosina, llegeix les converses en el seu accent.
A l’ombra de sant Pau
I encara hi ha una tercera pota d’actualitat fabriana. Arrenca el primer joc d’escapada de la llengua catalana, amb la sala Jaume Massó i Torrents, escenari de proves diverses i poc coneguda per al públic perquè no forma part dels espais visitables de l’IEC.
“Soc Josep Miracle, el principal deixeble de Pompeu Fabra. M’hauríeu d’ajudar a cercar set converses filològiques que tenen un gran valor per al futur de la llengua catalana i que Mestre Fabra té desades pel despatx.” Aquest és un fragment de la carta que es troben els participants del joc d’escapada, que transcorre el 17 de març de 1938, dia assenyalat perquè hi va haver un dels bombardejos més fatídics per a Barcelona.
El joc d’escapada s’inaugurarà el pròxim 18 de novembre i els primers participants seran els alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística.
