Llibres

L’amor i els robots

La narradora britànica Jeanette Winterson presenta al CCCB la seva novel·la ‘Frankissstein’ i participa en l’exposició ‘Feminismes’

“Els robots sexuals són poca cosa més que una andròmina darrere d’un vibrador”
Winterson va afirmar que l’obra és “gòtica, feminista i sobre la intel·ligència artificial”

Alegre i somrient va entrar ahir Jeanette Winterson a la roda de premsa de presentació de la seva novel·la Frankissstein, que han publicat Periscopi i Lumen, editors que l’acompanyaven en la convocatòria. Sense pocs preàmbuls va definir la seva nova novel·la com a “gòtica, feminista i sobre la intel·ligència artificial” i va exposar dades reveladores. Per exemple, només el vint per cent de les dones, i amb prou feines, es dediquen a enginyeries com les dedicades a la intel·ligència artificial. Winterson ho va atribuir al fet de ser matèries poc estimulants per a les dones “pel fet d’estar plenes de freaks”, com a començament del segle XX la medicina era copada pels homes.

Nascuda a Manchester el 1959, Jeanette Winterson és llicenciada en literatura. Filla adoptiva d’una parella evangèlica, va rebre una educació religiosa i va començar a escriure sermons als sis anys. Als setze se’n va anar de casa després de dir a la seva mare que s’havia enamorat d’una dona –situació que ha recreat en algunes de les seves novel·les més emblemàtiques, icones de la literatura gai i lesbiana–. Ha estat guardonada amb diversos premis com l’IBW (el premi dels llibreters independents dels Estats Units) i el John Llewellyn Rhys. Considerada una de les millors novel·listes angleses del segle XXI, Winterson, que a més és poeta i dramaturga, compagina la literatura amb el periodisme, col·labora en la premsa i ha estat traduïda a bastament al nostre país: La passió (Periscopi, 2019), Espejismos (Edhasa, 2006), La niña del faro (Lumen, 2005), Planeta blau (Empúries, 2008), El hueco del tiempo (Random, 2016) i la seva autobiografia ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal? (Lumen, 2012).

Els editors de Periscopi sintetitzen sobre Frankissstein: “El 1816 Mary Shelley escriu un relat sobre la creació d’una forma de vida no biològica, sobre els límits de la raó i sobre allò que considerem humà. Anys després, a la Gran Bretanya post-Brexit, Ry Shelley, un jove transgènere, s’endinsa en el món de la intel·ligència artificial i s’enamora d’en Victor Stein, un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d’existència.” Frankissstein és una faula d’actualitat, quasi satírica, sobre les vicissituds de la cadena evolutiva, “un viatge en el temps divertidíssim i agut sobre el món de la intel·ligència artificial, la criogènia i els robots sexuals”, tal com va destacar en un article la prestigiosa poeta i novel·lista canadenca Margaret Atwood. Ahir, Jeanette Winterson va afirmar de manera contundent que “els robots sexuals són poca cosa més que una andròmina darrere d’un vibrador.”

I la novel·la, farcida de documents enmig de la ficció, ens parla dels cossos que habitem i dels que desitgem. Ens suggereix que el futur no és només a les mans de científics arrogants, sinó que també és terreny adobat per a retrògrads oportunistes, com els que circulen de manera histriònica –al més pur estil britànic–. Frankissstein qüestiona el gènere, el llenguatge, la sexualitat i els límits de la llibertat individual, és audaç, divertida, furiosa i, sobretot, clarivident com una distopia. El diari The Observer va assenyalar que Frankissstein és un llibre que pretén “canviar la nostra perspectiva sobre la humanitat i el seu propòsit de la forma més tenebrosa i entretinguda possible”.

Entre aquestes dues concepcions es mou la literatura de Winterson: observa i qüestiona. L’escriptora té un gran èxit en el món anglosaxó i el 2006 va ser nomenada oficial de l’orde de l’Imperi Britànic i el 2018, comandant de l’orde de l’Imperi Britànic pels seus serveis a la literatura. El leitmotiv de la seva obra explora els límits de la fisicitat i la imaginació, les qüestions de gènere i les múltiples identitats sexuals.

La novel·lista participarà a les sessions Les paraules que encara no tenim, en el marc de l’exposició Feminismes!, que es podrà visitar al CCCB fins al 5 de gener del 2020. Conversarà amb l’escriptora catalana Bel Olid demà a les 18.30 h al CCCB precisament sobre els ets i uts de Frankissstein dins una jornada respecte a la qual la directora del centre, Judit Carrera, va afirmar que havien esgotat totes les entrades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda