L’Ideal de l’art digital

L’Ideal mai no se n’ha anat del Poblenou. Inaugurat el 1917 com un gran cinema (tenia més de 2.000 butaques), a mitjan vuitanta es va transformar en un plató de televisió i ara, després d’un brevíssim període d’abandó, ha renascut convertit en el primer centre d’arts digitals de l’Estat. En preserva el nom, l’Ideal, però també l’arquitectura primigènia, amb uns bells arrambadors ceràmics modernistes al vestíbul d’entrada, ocults durant dècades, i, tant o més important, els records dels veïns del barri.

Pot semblar que l’Ideal ha tingut moltes vides, però d’esperit és una de sola: “Com als anys vint del segle passat, els anys vint del XXI canviaran per sempre més la nostra relació amb les imatges”, sosté Jordi Sellas, de l’equip directiu d’aquest equipament cultural situat al carrer Doctor Trueta que promouen Layers of Reality, Minoria Absoluta i Magma Cultura exclusivament amb recursos privats: “Ni un euro públic.”

Les imatges han sortit de la pantalla rectangular. Aquest és el nou paradigma que l’Ideal explota en una immensa sala immersiva, amb projeccions a les quatre parets i al terra. Per a la mostra inaugural, s’ha buscat un aliat natural: Monet i la seva pintura que, forçada per la irrupció de la fotografia, es va divorciar bruscament del cànon. L’impressionisme va fer la revolució a mitjan del XIX guiat per la llum. “I això és exactament el que és l’Ideal: una gran caixa de llum”, diu Sellas.

Però amb el que de veritat l’Ideal juga en la Champions d’aquests centres que són tendència a les principals ciutats del món és la realitat virtual. “Tenim una sala única amb 30 estacions funcionant simultàniament.” I en aquesta és també Monet qui agafa la mà dels espectadors per fer un passeig audiovisual vibrant per l’interior de les seves obres mestres i del seu estudi de Giverny.

El geni impressionista s’allotjarà virtualment a l’Ideal fins al 29 de febrer. El seu testimoni l’agafarà una exposició que posarà tota l’atenció en els avenços científics. “Art, ciència i tecnologia és el triangle que defineix l’Ideal, però amb un sentit obert: és un laboratori tant per a nosaltres com per al públic”, precisa el seu director, feliç per la rebuda que ha tingut en les cinc primeres setmanes de funcionament: més de 20.000 persones en són la prova.

A l’Ideal s’hi aniran afegint capes. La segona planta és un espai destinat íntegrament a la producció i a la formació. Amb una visió col·laborativa. S’ha arribat a un acord amb el festival Mira perquè hi instal·li les oficines i perquè generi continguts les nits dels divendres per a una audiència més avesada als codis de l’art digital. També s’han firmat convenis amb les universitats UPC i Pompeu Fabra per donar joc als alumnes amb ganes d’experimentar. El primer semestre de l’any que ve, s’hi afegiran residències artístiques.

L’Ideal treballarà amb un altre material molt sensible. El més sensible: els sentiments de la gent del Poblenou. Els nous ocupants han rescatat l’arxiu del plató de televisió i de l’antic cinema, conegut popularment com el Rellisquín o el Rellis. I a partir d’aquest i dels testimonis orals aniran fent càpsules de records. Han començat amb un documental, Ficció i memòria, signat pels videoartistes Nascimento/Lovera, que segueix el procés de rehabilitació de l’edifici de bracet d’usuaris del cine i de treballadors del plató televisiu.