Art

Inventar-se el futur

William Kentridge, Mart i els videojocs seran els aliats del CCCB l’any que ve per imaginar el demà sense resignació ni fatalisme

Ni amb resignació ni amb fatalisme. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) mirarà els ulls del futur, la pròxima temporada, amb l’eina, potser l’única que tenim, en què tot és possible: la imaginació. “Imaginar, inventar i assajar el futur” és, en paraules de la seva directora, Judit Carrera, l’estímul del conjunt de propostes que es desplegaran el 2020 amb un pressupost d’onze milions d’euros (un 4,7% més que el del 2019) en aquest espai cultural que enguany ha complert el primer quart de segle de la millor manera: ha aconseguit el seu rècord de visitants, 513.000 si es compleixen les previsions fins al 31 de desembre. I, compte, amb exposicions a priori de digestió difícil, com va ser Quàntica.

El gran any del CCCB ha coincidit amb el primer any de Carrera a la direcció. Els seus afectes han tingut efectes en les dinàmiques de treball, liderades per un equip de programació renovat que hi ha deixat la pell per conjuntar els missatges de les exposicions, dels debats i de tot l’univers d’activitats impregnades del caràcter CCCB. Aquest és multidisciplinari (o “indisciplinari”, un concepte que comença a circular en els laboratoris del centre).

El futur existeix. I el CCCB l’ha citat a la seva seu amb voluntat de conèixer-lo però, més i tot, de conèixer quina relació volem, necessitem, establir-hi. Relació és una altra de les nocions que travessa la programació. La nostra relació amb la pantalla, per començar. Qüestionant-ne els prejudicis. És el que farà l’exposició Gameplay. Cultura del videojoc, que s’obrirà dijous que ve. Avís important: tot va molt més enllà de l’entreteniment. En l’oci virtual hi ha un substrat polític que defineix el món real, amb les seves misèries però també amb els instruments per transformar-les.

El futur és ara i aquí, al nostre planeta. Del nostre vincle amb aquest en parlarà l’exposició Mart: el mirall vermell (de novembre a abril del 2021). Mart no és una entelèquia del futur, és el somni actual de la humanitat per garantir la seva supervivència.

Del passat es poden extreure moltes lliçons no apreses dels dimonis colonitzadors que han dominat l’home. I just en aquest punt sense equilibri s’insereix el tercer gran projecte expositiu del CCCB, dedicat a William Kentridge, “la gran veu de la lluita artística de l’apartheid”. Aquest artista sud-africà va protagonitzar una de les exposicions més potents que s’han fet mai a Barcelona, el 1999 al Macba. El seu retorn a la institució artística veïna du per títol, de moment provisional, Les ombres i el poder (del 9 de juny al 22 de novembre). Amb ell, el CCCB s’untarà del que dona sentit a la seva missió cultural: “la nostra relació amb l’altre; el viure junts”, sosté Carrera.

El CCCB ha fet 25 anys. I vol continuar sent el que és, cosa que pel seu ADN mutant l’obliga a repensar-se permanentment. Per ser el mateix no té més alternativa que canviar. Ser el corcó dels conflictes del present.

Vacuna anti-Vox

Per exemple els que està plantejant l’auge de l’extrema dreta. “A les últimes eleccions 50.000 barcelonins i 243.000 catalans van votar Vox”, recorda Carrera, que entén tota la programació del CCCB com una “vacuna” contra aquesta deriva d’autoritarisme. De manera directa, directíssima, s’abordarà en unes jornades (28 i 29 de maig) que radiografiaran l’esclat de protestes, resistències i desobediències ciutadanes arreu del món. A Hong Kong, a Xile... i també, per descomptat, a Catalunya.

El cas català, estranyament silenciat a les institucions artístiques de capçalera del país, trobarà l’any que ve al CCCB un altre artefacte de reflexió. En aquest cas en format pel·lícula realitzada pel cineasta francès Érik Bullot. Bullot es va adreçar al centre per coproduir plegats aquest projecte abans de la tardor calenta de la postsentència. Els aldarulls el van sorprendre en ple procés de treball. I va sortir al carrer. El film s’estrenarà al maig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda