L’esperit dels indrets
Publiquen ‘Espais amb història’, que recull cent escenaris que han marcat el passat de les comarques gironines
-
L’esperit dels indrets. -
A dalt, Pere Bosch parlant amb el pagès que els mostra el camp on va aparèixer per primera vegada la fil·loxera. A baix, Manel Lladó fotografiant el santuari de la vall de Núria M.L. / DDG. -
A dalt, Pere Bosch parlant amb el pagès que els mostra el camp on va aparèixer per primera vegada la fil·loxera. A baix, Manel Lladó fotografiant el santuari de la vall de Núria M.L. / DDG.
La Diputació de Girona ha publicat el llibre Espais amb història. 100 escenaris que han marcat el passat de les comarques gironines, obra que recull una sèrie d’articles publicats per Pere Bosch i Cuenca (textos) i Manel Lladó i Aliu (fotografies) al diari El Punt Avui i que els mateixos autors han revisat i adaptat per ser editats en forma de llibre. En els diferents capítols que constitueixen el volum, que ja és a la venda , s’expliquen fets que han marcat la història de les comarques gironines o bé successos que, sense tenir una transcendència aparent, resulten paradigmàtics d’un fenomen determinat, ja sigui polític, social o bé cultural.
Com expliquen Bosch i Lladó, la gènesi d’aquesta sèrie de reportatges ve després de concloure l’anterior Tresors per descobrir, també publicats al mateix diari. Va ser l’aleshores director de l’edició de Girona, Jordi Grau, qui els va proposar encetar una nova sèrie d’articles a mig camí entre la història i l’excursionisme “que (re)descobrissin indrets de les nostres contrades on haguessin succeït esdeveniments significatius, que captessin l’esperit de l’indret”. Entre altres decisions, tenien clar que apostarien per prescindir de gravats, dibuixos o fotografies de l’època, i fer-ho per les imatges d’autor, que d’això se n’encarregaria Manel Lladó.
Sense tenir ni de bon tros la idea de fer un llibre, els dos periodistes (Bosch és historiador i periodista, actualment director adjunt del setmanari La República, i Lladó, cap de fotografia del diari El Punt Avui) es van llançar a l’aventura, “literalment, perquè ens vam arribar a embardissar si calia per trobar aquell lloc concret on va passar el succés del qual volíem parlar”.
Una xifra que esborrona: més de 1.700 quilòmetres són els que han registrat per cobrir el total de cent escenaris tractats durant els prop de dos anys que els ha comportat aquest treball.
Arc històric de 937 anys
La selecció recull esdeveniments de tot tipus, des d’episodis bèl·lics –que són els que han deixat una ferida més profunda en el territori– fins a successos menys traumàtics però que, amb el pas del temps, van canviar la vida quotidiana dels gironins, com ara la primera trucada telefònica interurbana (que va connectar Barcelona i l’Institut Vell de Girona), o la primera sala en què els nostres avantpassats van poder descobrir el cinematògraf. També hi ha episodis vinculats a llocs i personatges de la vida cultural, com ara la font del Covilar, on el 1893 Joan Maragall i la seva família es van veure sorpresos per una vaca cega, protagonista després d’un dels poemes més coneguts del poeta.
A banda d’episodis culturals, socials i bèl·lics, el lector també n’hi trobarà de polítics, alguns tan remarcables com desconeguts, com el primer míting de Solidaritat Catalana, celebrat al Teatre Municipal de Girona el 1906.
En total, un arc històric que abraça 937 anys, els que van des de la mort del Cap d’Estopes, ocorreguda al gorg d’en Perxistor, a Sant Feliu de Buixalleu (5 de desembre del 1082), a la Diada multitudinària celebrada a la plaça de Catalunya de Girona (l’11 de setembre de 1977).
Com remarca Pere Bosch, a més de l’interès històric, la selecció d’articles s’ha fet amb la idea de mantenir un cert equilibri territorial. També s’ha tingut en compte d’incloure-hi episodis puntuals, bàsicament amb la idea de reconstruir-los en un format periodístic, molt més dinàmic, i que permeti llegir cada capítol de forma individual.
LA XIFRA
Episodis de grans i petites històries per re(descobrir)
Alguns dels esdeveniments que es presenten al llibre eren inèdits o totalment desconeguts, fins i tot per als vilatans de zona i molts lletraferits. Ho asseguren els mateixos autors, que, a tall d’anècdota, expliquen algun making of tant o més interessant que el mateix esdeveniment històric. Per exemple, la complexitat per arribar al camp exacte on va tenir lloc el 30 de setembre de 1879 el primer brot de fil·loxera: un camp situat en un terreny costerut del coll de Fornell, a Rabós d’Empordà. Va ser gràcies a les indicacions de Joan Tarrés, el fill d’un pagès que recordava exactament on el seu pare li va explicar –com “un gran secret”– per on va començar a estendre’s la malura que va afectar les vinyes, ja que segons sembla “s’hi havia escolat amagada entre els farcells atapeïts de tabac o altres objectes de contraban que els pagesos traginaven en aquells temps”.
O què dir del colpidor relat que hi ha rere una tomba mig abandonada situada arran de carretera a tocar de l’antic aeròdrom de Vilajuïga-Garriguella. Resulta que durant anys algú portava flors a la tomba d’un aviador de la Legió Còndor abatut (Friedrich Windermuth) i, lluny de ser partidaris d’algun partit neonazi, resulta que era el mateix pilot republicà, Josep Falcó, que el va abatre, que no perdia l’ocasió per honrar una mort que hauria pogut ser la seva.
Relats que marquen els espais. Escenaris que defineixen la nostra història.
