Fantasmes, ruïnes i un catàleg per al record

Quan J.J. Abrams va assumir la tercera trilogia Star Wars amb El despertar de la força va mostrar com les velles naus eren ferralla i els herois s’havien fet vells. Va construir allò nou amb la consciència que allò l’enamorava. Encara que tot plegat estigués controlat per la correcció política que caracteritza Disney, en la segona entrega, Els últims jedis, hi havia un cert desig d’innovació i d’accentuar el caràcter polític originari de la saga oferint-nos la lluita entre un feixisme emergent i les petites comunitats rebels. Rian Johnson també parlava de la complexitat de la transmissió d’un coneixement i de com les noves generacions han d’assumir els reptes que les velles havien ajornat. Tot plegat convertia la tercera trilogia en una experiència amable i, fins i tot, més inspirada en el treball de posada en escena que l’anterior. Tant J.J. Abrams com Rian Johnson són millors cineastes que Georges Lucas.

Lamentablement, a L’ascens de Skywalker l’horitzó d’expectatives es trenca. J.J. Abrams assumeix el difícil repte de tancar la saga i donar fi a les tribulacions de la família Skywalker. En lloc d’aprofundir cap a la novetat, prefereix construir una joguina per deixar ben satisfets els fans de la saga. Com és ben sabut, la mentalitat de tots els grups de fans és sempre conservadora. El seu interès radica a retrobar-se amb allò que els estimula i no acceptar massa variacions. Per això la saga acaba amb la idea de fer un compendi de tot allò que prèviament ha existit. Tot plegat sembla un manual per a navegants en què s’explica tot allò que ha estat Star Wars. Allà on en la primera part hi havia ferralla, ara hi ha ruïnes, com les de l’Estrella de Mort. Els actors que eren vells ara han mort i tenen una aparició espectral. Probablement, la figura més fantasmagòrica de Star Wars és la princesa Leia, que, malgrat la mort de Carrie Fisher, continua liderant la resistència. Finalment, però, també hi ha un desig de retrobar els amics i els espais perduts, des del malvat Palpatine fins a Tatooine, la casa de Luke Skywalker. Fins i tot, tornen els oblidats, com ara els ewok i Babu Frik. Aquest catàleg de retroballes es troba adornat per unes quantes escenes d’acció ben rodades per J.J. Abrams, una batalla final molt precipitada i un seguit de revelacions sobre el passat de Rey i sobre les tortures psicològiques de Kylo Ren.

Al final, és com si Star Wars no fos més que una gran saga familiar en què tot torna a allà on va començar. La família Skywalker desfeta però unida mai més tornarà a ser vençuda.