Més lletja i cruel, 10 anys després

Fa una dècada, van jugar a fer de Shakespeare i van triar Isabel I la Catòlica com la reina que emulés el despietat Ricard III. Ara, una dècada més tard, La Calòrica ha afinat les escenes perquè aquella intuïció de mostrar una reina de Castella despòtica té uns ressons que s’han renovat arran de les conseqüències del procés i el referèndum de l’1-O. El dramaturg Joan Yago ho té clar: “Si no ho fèiem nosaltres, ho establiria igualment el públic.” Feísima enfermedad y muerte de la reina Isabel I es podrà veure des de demà i fins al 31 de gener al Lliure de Gràcia. La companyia, autora de títols com ara Editto bulgaro, Fairfly, Sobre les fines de merda i Els ocells, rep el suport d’un teatre públic, per primer cop. Celebren que anteriorment haguessin passat The real love dels VVAA al Lliure de Gràcia per comprovar que ells no acaparen els èxits i que, com els de La Ruta 40, donen espai i alternativa a les companyies més joves.

Feísima enfermedad... va ser el treball de fi de carrera d’un grup que, posteriorment, es convertiria en companyia. El treball va ser tan rodó que Ever Blanchet els va programar durant dos mesos i mig al Versus Teatre. El repte de la companyia ha estat seguir produint obres, tot i que la majoria dels membres han hagut de trobar complements professionals per sobreviure. Feísima enfermedad... parla de com el poder corromp. Ara és més cruel que el 2010 perquè han incorporat al text que Isabel va ser una genocida, expulsant jueus i gitanos (segons alguns historiadors, la ideòloga de la marca Espanya: que els regnats de Castella i Aragó s’unissin per a embrió de l’imperi), i la instigadora de la Inquisició. L’obra ensenya, amb terrorífic sarcasme, com Isabel s’adona que, tot i el poder apuntalat, ella morirà i no pot deixar el futur prou lligat. Tot decau amb una Joana la Boja i un Felip el Bell que ve d’Europa per ordenar la situació però que seguirà sent despòtic.