Cultura activa amb joves

La constant remor de vincular els joves a la cultura des de les etapes d’ensenyament només podrà créixer si es crea un espai idoni perquè les bones pràctiques singulars (que s’estenen pel territori) esdevinguin estructurals. En realitat, afirmava el gerent cultural Pep Montes, no hi haurà èxit si no es llegeix de manera paral·lela i compartida des de tots els àmbits: perquè els joves puguin accedir a la cultura necessiten, per exemple, un entorn laboral favorable o un habitatge assequible i unes garanties de polítiques de benestar social que universalitzin l’accés i ampliïn el concepte de cultura, es comenta en l’estudi. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va encarregar a l’empresa Bissap Consulting l’estudi La participació cultural de la gent jove a Catalunya per disposar d’un coneixement qualitatiu dels joves que intervenen en la cultura i per oferir línies de treball a les administracions. Les conclusions conviden a pensar en una cultura activa, que empoderi els joves (no programar per a joves sinó amb joves que fins i tot assumeixin rols d’autogestió del propi espai), i en la qual el sector professional hi ha de ser com a escolta i acompanyament als projectes, sense paternalismes ni prejudicis, deixant que la cultura sigui una experiència d’aprenentatge: compta més el procés que la forma que tingui el resultat final.

L’estudi fa un mapa a partir de 18 reunions (entre maig i novembre) amb 162 joves (dividits per procedències i edats) per poder determinar possibles diferències entre ells. Els resultats indiquen que la cultura es vincula amb les activitats més institucionalitzades i que són molt més oberts al lleure, en què destaquen els esports, fer excursions, ballar o mirar sèries i televisió, i, en menor mesura, anar a veure teatre, dansa, concerts i cinema o visitar una exposició en un museu (vegeu el gràfic adjunt). Ara, com ja exposava l’estudi quantitatiu del 2016 d’Antoni Ariño que ha servit de preàmbul per a aquest nou encàrrec, el món digital ha obert un món a les pràctiques culturals, habitualment molt més accessibles també per raons econòmiques i que no es limiten a un espai concret: el consum cultural dels joves, avui, es produeix majoritàriament fora dels equipaments institucionals. Les reunions fetes confirmen que aquests vinculen cultura a aquelles pràctiques que comporten un aprenentatge. La seva motivació per participar en una activitat ve determinada per “desconnectar i divertir-se” (grup de 14 a 20 anys) o bé per l’“aprenentatge, creixement personal, relacionar-se i divertir-se” (de 21 a 30 anys).

Jaume Colomer, director de Bissap, va resumir ahir en la presentació a l’auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna en quatre punts les conclusions de l’estudi. Considera necessari reforçar la funció dels centres d’ensenyament com a espais culturals, que els alumnes experimentin a partir de l’assaig i error i que es vinculi amb els equipaments de l’entorn; que els joves tinguin un espai cultural de referència, des de biblioteques fins a centres cívics o bars i centres esportius, fins i tot –han de ser llocs de fàcil accés i en què se sentin còmodes– i que els adults els escoltin i acompanyin amb les seves propostes. També caldria promoure la seva participació tenint clar que els interessos culturals dels joves són diversos. I tenir present també que la creació de joves hi sigui present (Lluís Vallvé, del Centre de Recursos Artístics de Barcelona, es pregunta per què el Macba no exposa treballs plàstics que hagin fet escoles amb el suport d’artistes). Finalment, es potencia l’enfortiment de les iniciatives dels col·lectius de joves que avui “són fràgils i tenen moltes dificultats”, diu Colomer.Vallvé respon a la demanda de Clara Matas(project manager del Teen Ambassadors Across Europe) “els festivals d’Europa es preocupen perquè als 12 anys ja es deixa d’anar al teatre”, que caldria estudiar dels zero als 12 anys quina és la causa per vigilar que no es donin anticossos culturals a les criatures. Per poder desenvolupar amb eficàcia programes culturals a les escoles, Alejandro Santaflorentina (coordinador de A Tempo) adverteix de la necessitat que cada centre tingui un assessor d’art i que a les formacions d’arts hi hagi, a més de mestres, artistes i equipaments culturals per reduir “el desconeixement mutu”. Els programes necessiten una implicació a mitjà termini i solucions de continuïtat. “Què passa quan els alumnes acabin els estudis?” Cal que ja s’hagin vinculat a equipaments o projectes de creació i programació i autogestió.