El duet Segura-Oro, al Romea
Clara Segura i Bruno Oro traslladen el seu fregolisme al Teatre Romea. Ho fan amb Cobertura, una comèdia amarga que barreja la ficció del teatre amb la del cinema. Per això, (ironitzava ahir el director del Romea, Josep Mara Pou) l’escenari es converteix en la pantalla de l’Arcàdia Nexfil (no confondre amb Netflix), on el director argentí i l’actriu presenten el seu film remasteritzat una dècada més tard, Quiero nadar en tos ojos. L’obra comença les funcions dijous i ja ha venut el 75% de les set setmanes d’explotació. “Cap a 15.000 persones”, celebra Pou.
La parella d’actors es va conèixer fent petits papers en una producció d’El alcalde de Zalamea amb el Teatro Clásico de Madrid. Les hores d’espera a camerinos es va convertir en escenes còmiques en què Bruno imitava tots els actors. I de tota aquella diversió en van extreure un primer espectacle: Nena maca, per favor, els postres (2004). Posteriorment construirien un nou muntatge de gags, No et moguis, que els va obrir la possibilitat de fer la sèrie Vinagre a TV3. Ara, són conscients que havien de fer un pas més. Jugar amb alguns dels protagonistes de Vinagre i amb una història que parli d’una parella en crisi: el director, després del film pel qual va rebre un gran reconeixement no ha fet més que fracassar, mentre que l’actriu Roxana s’ha convertit en estrella arran del film. I ara, farta del sexisme al cine, s’ha convertit en una feminista que fa sentir la seva veu via Instagram. La mirada que es fa a les xarxes socials és àcida i amarga perquè entenen que els telèfons mòbils ha canviat la manera de comunicar-se, i no només dels joves, sinó també de la gent adulta: Avui, en les esperes dels camerinos no fan broma, sinó que activen Twitter.
