L’èxode dels coleòpters
David Nel·lo i Luis Leante guanyen els 28 premis Edebé d’infantil i juvenil
David Nel·lo és flautista, però no dels que sonen un cop per casualitat. Després de proclamar-se guanyador del Sant Jordi fa pocs mesos amb la novel·la Les amistats traïdes, ara ha guanyat per segon cop (l’anterior va ser el 2014) un dels premis més importants de literatura infantil, l’Edebé, amb La crònica de l’Iu Eskar, dotat amb 25.000 euros.
En la categoria de juvenil, dotada amb 30.000 euros, el guanyador va ser el murcià Luis Leante, amb Maneras de vivir, una obra en què el protagonista escriu la (falsa) biografia del líder d’un grup de rock dels anys vuitanta.
Òscar López, que debutava com a jurat del premi, va comentar les tres claus de l’obra de Leante: “La família, la canviant actual; la música, en concret el rock, i el conflicte que tota novel·la ha de tenir.” Leante, també poeta, guionista cinematogràfic i assagista, planteja una estructura amb les entrevistes trenades, que fa el narrador, de quatre personatges relatant la mateixa història. “Quatre veus que m’ha costat molt afinar”, va confessar l’autor. L’obra “és un homenatge a la música rock dels vuitanta i un cant a les segones oportunitats”. “No m’interessen les famílies felices, literàriament, tampoc les desgraciades, només les diferents”, va comentar Leante, que mira d’evita escriure a base de fórmules i “donar lliçons morals”.
Una família d’escarabats
La novel·la de Nel·lo, un autor sempre proper i rialler, és protagonitzada per una família d’escarabats, i narrada per un d’ells. “Viuen molt contents al pis de la senyora Faristol, fins que ella mor i la neboda que hereta el pis vol fumigar. Això els obliga a un èxode”, va explicar l’autor, que afirma que mai ha tingut mascotes i que, sempre ha “estat urbanita”, cosa que li ha complicat “relacionar-se amb els animals”. “A casa vam tenir greus problemes amb els escarabats i, després d’escriure el llibre... ara no seria capaç de matar-ne ni un. És clar que han marxat!”, afegeix rient.
Roberto Santiago, del jurat, va comentar que l’obra de Nel·lo “parla de la mort, de l’amistat, de l’empatia amb els més dèbils i, entre d’altres, dels refugiats, però sense fer-ho explícitament, cosa que cal agrair-li efusivament”.
