Llum pròpia

La dramaturga nord-americana Lindsey Ferrentino exigeix, per contracte, que el personatge protagonista d’Amy el faci una persona amb Síndrome de Down. La Niña bonita, que treu aquesta comèdia agra (estrenada a l’Off Broadway el 2018) per primer cop fora dels Estats Units, reivindica les discapacitats de tots els individus per escriure una peça en la qual es fuig de buscar víctimes, culpables ni herois. Amy, que s’estrena aquest dimecres i que estarà en cartell només fins a l’1 de març a la Sala Versus Glòries, presenta dos germans fràgils, que volen anar a cercar la seva germana ingressada en una residència des de fa anys, per dur-la a l’enterrament del pare i acollir-la en una de les seves cases a partir de llavors. Però Amy ja ha construït la seva vida amb els seus companys del centre i se sent realitzada treballant en un cinema, una de les seves passions. El patetisme dels germans (que voregen els 60 anys) s’intueix que converteix aquesta road trip en una comèdia amb fortes dosis de cinisme.

Amy s’inspira en la neboda de la dramaturga, que va estar ingressada en un centre durant molts anys, com la protagonista del muntatge. Els seus pares deurien pensar que era l’actitud idònia per poder protegir l’entorn familiar. En part, aquesta protecció dels altres fills, els ha convertit en més infantils, en vulnerables, perquè aquesta mena de “silencis familiars no els permet de ser adults”, comenta l’actriu i codirectora Neus Suñé. Efectivament, insisteix l’actor i codirector, Xavi Àlvarez, és una falta de dolor “que els condiciona”.

Revisar el passat

Durant el viatge, els tres germans van reconstruint el relat familiar i s’adonen que les percepcions de cadascun no coincideixen. És mitjançant el salt enrere que tornen a aparèixer els pares i es descobreix una realitat ignorada. Amy és una enamorada del cinema, possiblement perquè quan els pares la treien mensualment de la residència la portaven a un cinema. Potser un lloc on tenir-la amagada, per la vergonya social de fa dècades. L’obra es representa en castellà, possiblement, amb la intenció de fer gira estatal. El repartiment es completa amb Roser Batalla, Odile Fernández, Herminio Avilés i Lorea Uresberueta.

La Niña Bonita treballa a partir de la relació dels personatges. Si fa poc es va poder veure Montag 451 al Brossa, al Versus hi van programar una versió molt conceptual d’El camp de Martin Crimp.