Un màrtir contra el nazisme

Amb Vida oculta (A hidden life) Terrence Malick va tornar l’any passat a Canes vuit edicions després d’haver-hi guanyat la Palma d’Or amb L’arbre de la vida quan encara era un cineasta mític que només havia fet quatre films en 40 anys: Badlands, Days of heaven, The thin red line i The new world. Passats vuit anys, semblava haver dilapidat el seu prestigi havent dirigit quatre films més en tan poc temps: tres sobre parelles trencades, naufragis existencials, sentiments de culpa i derives religioses (To the wonder, Knight of cups i Song to song) i una mena de comunió mística amb la naturalesa i l’univers que té dues versions (una de narrada per Brad Pitt i una altra per Cate Blanchett) amb un mateix títol: Voyage of time. A partir de la seva rebuda a Canes, Vida oculta sembla circular d’una manera discreta sense aclamació, però també sense menyspreu. S’inspira en la vida i la mort reals de Franz Jagërstatter, un camperol austríac que, fins a les últimes conseqüències, va negar-se a combatre amb l’exèrcit nazi: un objector de consciència que va començar a desobeir quan va ser l’únic del seu poble, Sankt Radegund, a votar en contra de l’annexió d’Àustria a Alemanya.

Malick evoca primerament la vida prèvia a la II Guerra Mundial com un paradís que la família Jagërstatter perd a partir de l’allistament de Franz, que és arrestat per negar-se a agafar-se les armes i que renuncia a una sortida (servir en un hospital militar) perquè comporta igualment jurar fidelitat a Hitler. Tancat en una presó de Berlín mentre espera el judici i la previsible condemna, la seva família (l’esposa, les tres filles i la mare) pateix l’exclusió i el repudi al poble on viuen. Abocat a la religiositat, Malick converteix el seu heroi en un sant. Tal fet pot crear un cert distanciament perquè, més que un home que pren un compromís moral amb dubtes i temors, se’ns mostra un màrtir emparat orgullosament en la seva fe catòlica. De fet, és possible que Malick s’interessés per Franz Jagërstatter perquè, fent-se així la seva vida menys amagada, va ser beatificat l’any 2007 durant el papat de Benet XVI. No sabria dir si tal santificació exclou que aquesta vida pugui representar la de tants d’altres que, davant el nazisme o altres formes de barbàrie, s’han negat a complir ordres, arriscant la vida fins a vegades perdre-la. Allò difícil de negar és la potència d’un estil amb imatges embolcalladores captades càmera en mà i en gran angular. Però, caient a vegades en un lirisme ampul·lós, tot és tan transcendent, tan absolut, que pot sobrepassar-nos fins a arribar al moment d’una resurrecció invisible que vol palpitar visiblement en unes muntanyes.