Música

Crònica

Confidències i jocs de sobretaula

No havia de ser una actuació musical, sinó una conversa oberta, amb algunes cançons

Per començar, calia aclarir un parell de coses: què feia un músic com Joan Dausà en un festival d’humor i gastronomia com el Festimams? I com és que estava en un escenari, si se suposa que aquest any no havia de fer concerts i al seu web s’anuncia que la seva propera actuació no tindrà lloc fins al 24 d’abril del 2021 en un “lloc sorpresa” per presentar el nou disc? Respecte a la primera pregunta, Fel Faixedas, coorganitzador del Festimams amb Raül Cuadras, va argumentar davant del públic que omplia dissabte el restaurant de l’hotel Palau de Bellavista de Girona que, a diferència de molts músics que són excel·lents en el seu ofici però no tant a l’hora de parlar i explicar coses amb una certa gràcia, Dausà és un actor-músic –de fet, l’ordre de les seves vocacions és aquest– molt competent en aquestes dues facetes, com també es va demostrar amb Els Amics de les Arts quan el grup va actuar fa un parell d’anys al Festimams, llavors amb seu a Santa Coloma de Farners. Curiosament, Dausà va reconèixer durant la nit que Els Amics de les Arts havien estat per a ell tota una inspiració a l’hora de fer el salt a la música. I respecte al dubte raonable de si, amb l’actuació de dissabte, Joan Dausà traïa la seva promesa de no oferir cap concert aquest any, ell va aclarir de seguida que no, perquè la seva participació en el Festimams no havia de ser una actuació musical, pròpiament parlant, sinó una conversa oberta amb els seus seguidors i seguidores, a partir de les preguntes que li havien de deixar escrites en les butlletes que tenien al costat dels plats i coberts. Hi hauria música en directe, però no gaire: algunes cançons –o fragments de cançons– interpretades amb un piano elèctric situat a un costat de l’escenari. I com a mostra inaugural, just abans de començar a sopar, Dausà va cantar Diria que eres tu, del seu últim disc, Ara som gegants, un d’aquells temes en què sap descriure tan bé escenes i passions quotidianes: “Feia dies que els amics em volien treure de casa, i ahir a la nit van arrossegar-me a un nou lloc de pizzes artesanes...”

Després Dausà i Faixedas van tornar a la taula on van sopar, al costat dels altres comensals, i llavors els protagonistes van passar a ser durant una bona estona els productes amb el segell de qualitat Girona Excel·lent : anxoves, formatges i embotits tan propers com bons, acompanyats per vins de la DO Empordà, dels quals es podria dir el mateix.

I arribats a les postres, amb xuixo, galetes i recuit també excel·lents, Dausà i Faixedas van tornar a l’escenari per oferir l’espectacle pròpiament dit, sense més guió que el que marcaven les preguntes del públic llegides pel segon i contestades amb agilitat i bon humor pel primer. És tot un luxe per a un/una fan poder tenir el teu admirat músic pràcticament a tocar –uns quants ho van aprofitar per fer-s’hi fotos– i que estigui disposat a respondre gairebé totes les preguntes que li formulin, excepte alguna que traspassava la frontera de la intimitat, per exemple si ell “mai mai” faria un trio. L’únic trio es va materialitzar a l’escenari quan una espectadora va pujar a cantar amb ell, mentre Faixedas els observava en silenci. L’obligat Jo mai mai, reclamat pel públic, va tancar una hora de paraules parlades i cantades, de riures i somriures, de confidències i jocs després d’un sopar memorable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda