Arts escèniques

Crònica

Festival del Circ (Espectacle Blau)

L’estètica i el risc

En el circ té més importància l’estètica o el risc? El circ ideal hauria de mantenir un equilibri entre aquests dos conceptes, i quan s’aconsegueix és pura màgia. Dijous, a l’espectacle inaugural del novè Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona –l’espectacle Blau, primera semifinal, que es repeteix avui i dilluns–, aquesta conjunció d’elements es va produir en el número de planxa coreana Jump’n’Roll, que va tancar la primera part amb els impressionants salts acrobàtics d’un duet de gimnastes –un ucraïnès i un rus– propulsats per la planxa, mentre escenificaven una lluita de titans. La màgia va tornar a sorgir, al mig de la segona part, amb les cintes aèries del Duo Anishchenko, també de Rússia, el país homenatjat en aquesta edició del festival. Al so de Total Eclipse of the Heart, de Bonnie Tyler, el duo –una ballarina i un gimnasta– va dansar una delicada coreografia a molts metres d’altura, sense res que els protegís d’una caiguda fatal. Ella, tan segura en les altures, es va entrebancar una mica a terra.

Tornem al principi, quan l’orquestra del festival va obrir foc amb clàssics d’Earth, Wind & Fire i van entrar en escena el director i presentador, Genís Matabosch, envoltat de les gràcils ballarines del Ballet del Circ Estatal de Bielorússia. Els equilibris sobre escales de la Hassak Troupe (Kazakhstan) van deixar pas a les acrobàcies en bicicleta de la xinesa Yinchuan Acrobatic Troupe: fins de deu noies en una sola bicicleta. També van ser impressionants les acrobàcies del duet mixt cubà Dádiva sobre la inestable rola-bola, i el número d’escala aèria de Khorlan, sostenint amb la boca un ganivet i una flor de llarga tija sobre la seva punta. Des de l’Argentina, les guerreres Argendance Girls converteixen un ball de la Pampa, el malambo, en un número que hauria rebut el vistiplau de Buffalo Bill.

La segona part es va obrir amb un altre duet rus, Deserve to Fly: la bèstia en versió Joker fent giravoltar la bella pels aires. Després va rodar per la pista i entre el públic el simpàtic nord-americà Wesley Williams amb els seus monocicles de rècord. Els malabars de la Troupe Sherbakov, quatre russos arlequinats que es llancen bitlles sobre un artefacte giratori, van precedir el número final: l’Anhui Acrobatic Troupe de la Xina, amb un sol home sostenint un castell immens de bancs sobre el seu cap, mentre els seus companys desplegaven uns enormes ventalls. Tres aparicions del pallasso rus Andrei Popylovsky, amb el seu humor gestual, i un parell de vídeos van eliminar els temps morts en un espectacle dinàmic de 2 hores i 45 minuts, entreacte inclòs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda