Crítica
dansa
Ulisses a Gernika
Amb Azurza i Les noies de l’Orfeó. ‘erritu’ esdevé un assaig vivencial
La boira s’apressa a cobrir l’escenari. Els ballarins, hipnotitzats pel cant d’una veu ancestral i poderosa, entren en una mena de catarsi que els du a repetir una i una altra vegada el moviment que, des de temps immemorials, abraça l’existència. És la dansa ritual, la dansa que germina en el moment que l’ésser humà pren consciència del seu ser i estar, de l’harmonia amb la natura, de la fugacitat del temps, però sobretot, de la consciència de pertinença a una comunitat.
Erritu, el darrer treball de la companyia basca Kukai Dantza –Premio Nacional de Danza 2017–, en col·laboració amb el prestigiós coreògraf israelià Sharon Fridman, esdevé un viatge vital que troba en la dansa de vocació religiosa o profana –les faldilles que duen recorden l’abillament masculí de les escultures sumèries–, la seva màxima expressió. Així, i malgrat la diferència entre ambdues cultures –la basca i la israelita–, l’espectacle s’erigeix en una equilibrada i reeixida proposta que troba en el moviment, la música coral i l’arquitectura la seva inspiració. El gest dels ballarins és, també, el gest del qual ens parlà Gaston Bachelard a L’Intuition de l’instant: “La realitat del temps humà està arrelada en l’instant i suspesa entre dos no-res”; un temps, doncs, comprimit que conté passat, present i futur. Amb les veus encisadores de David Azurza, del Cor de Noies de l’Orfeó Català –a qui la companyia ha convidat a participar en la seva estrena a Barcelona–, la coreografia de Fridman i l’excel·lent interpretació dels ballarins –amb Jon Maya al capdavant–, Erritu esdevé un assaig vivencial que troba en el ritus un vas comunicant pel qual fluctua el coneixement. En la cultura popular, en les danses, en les músiques i les cançons, l’home diposita el llegat d’una experiència, però també de totes aquelles emocions a través de les quals podem llegir l’avenir de la nostra presència al món.
Kukai Dantza té molt camí a fer, però la recerca feta fins avui i l’esperit experimental que imposen al seu treball no pot fer altra cosa que seguir. Aurrera! (Endavant!)
