Arts escèniques

Riure per desafiar tots els mals

El Festival Còmic aposta pel talent de casa amb una programació que tindrà més artistes catalans que mai

Quim Masferrer, Peyu i els monologuistes d’El Soterrani són alguns dels plats forts

Davant les calamitats no hi ha millor antídot que riure. Està demostrat. I en plena coronacrisi el Festival Còmic de Figueres farà el mes d’abril la seva tretzena edició per tornar a inundar la ciutat amb espectacles d’humor amb l’objectiu de reivindicar el riure com a eina d’alliberament i canvi social per fer un món millor.

Del 9 al 12 d’abril diferents espais de Figueres seran l’escenari de produccions i talents nacionals, com també internacionals. Enguany el festival creix i obre nous espais: el Casino transformat en un cabaret i la Rambla i la plaça de l’Ajuntament.

La programació d’aquesta edició torna a aplegar grans figures internacionals de l’humor, com el més canalla dels clowns anglesos, Opposable Thumb, amb el seu irreverent espectacle Coulrophobia (10 d’abril). Una alternativa tant o més esbojarrada serà Garden Party de Cie Nº8 (11 d’abril), representat per primer cop a una sala de l’Estat. Els francesos conviden els espectadors a una vetllada plena de follia, absurditat i estupidesa, on circ, òpera, dansa, Monty Python i Tarantino s’entrecreuen i donen com a resultat una farsa ferotge i grotesca que deixarà petja. També destaca l’estrena a Catalunya de la polifacètica Jessica Arpin, que fa els espectacles amb l’idioma de cada país. Portarà el 10 d’abril Kalabazi, en què una dona prodigi que sap parlar a l’inrevés demostrarà aquesta capacitat multilingüe a demanda del públic. També hi seran presents els malabars de Cia LPM (Piti Peta Hofen Show) i les acrobàcies de Julot Cousins, aquests amb el seu Hula Hoopla, un número realitzat damunt d’un pal oscil·lant de nou metres d’alçada que causa feredat (11 d’abril).

L’humor fet a casa també mantindrà un llistó alt amb espectacles de primer nivell com els protagonitzats per Peyu i Quim Masferrer –aquesta amb el seu reeixit Bona gent– i monologuistes locals com els que participen a El Soterrani –Joel Diaz, Oye Sherman, Modgi, Ana Polo, manel Vidal i Josep Català– i artistes com ara Patricia Espejo i Patricia Sornosa (Las putas amas de casa), Companyia Pepa Plana (Veus que no veus), Cia(3) (Mur) i Sienta La Cabeza.

Peyu és dels que presentarà el seu darrer espectacle, El gallardo espanyol, una versió de l’obra de Cervantes en què l’humorista traurà el seu costat més mordaç, irònic i lliure tractant temes com el racisme, dels refugiats, els mitjans de comunicació... Qui no entengui l’espectacle o estigui encuriosit per aclarir com s’ha gestat tota la posada en escena podrà quedar-se al posterior col·loqui, en què en Peyu, molt amablement, diu que respondrà a les preguntes del públic. L’espectacle es podrà veure el 9 d’abril al teatre El Jardí.

Pel que fa al cinema, com cada any també es projectarà un film a la sala La Cate, gràcies a la col·laboració amb el Cineclub Diòptria (8 d’abril, 20.30 h). Es podrà veure la premiada i feminista pel·lícula de Teona Strugar Déu existeix i el seu nom és Petrunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda