Els primers 50

Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974) és professor de llengua i literatura catalanes... a Salamanca. Sí, curiós. A més, és codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre a la Universitat de la mateixa ciutat. Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana. És director de la col·lecció Crims.cat de l’editorial Alrevés i, per celebrar que han arribat al número 50, publica l’assaig Escrits policíacs. De La Cua de Palla a Crims.cat. De fet, aquest assaig és el número 50 de la col·lecció.

“Arribar als 50 llibres d’una col·lecció és una fita, en un país petit en què les coses, en aquest sentit, no són tan fàcils com ho poden ser a França o a Itàlia...”, explica Martín. “Això també suposa anar de la mà de col·leccions com La Cua de Palla, dirigida als anys 60 per Pedrolo, i La Negra, que va crear als anys 80 Jaume Fuster”, hi afegeix Martín. “Amb aquest llibre he volgut retre homenatge a les col·leccions anteriors i, també, a tots els autors que avui publiquen novel·la negra en català”, afirma.

És una obra per saber d’on venim i on som en aquests moments. Després d’una introducció, l’obra està dividida en onze capítols i una bibliografia. Amb l’empremta de rigor que caracteritza els textos d’Àlex Martín.

D’entrada ofereix un recorregut històric en què explica com arriba a Catalunya aquest gènere. Martín parla de cinc noms destacats: “Rafael Tasis, per ser el pioner; Manuel de Pedrolo, per ser el primer que experimenta, s’arrisca, aporta, que hi afegeix continguts socials i polítics; Jaume Fuster, perquè som deutors d’ell, va obrir un gran camí, com també ho van fer i ho fan Andreu Martín i Ferran Torrent, amb una modernització del gènere.”

Després, analitza les obres ambientades a Barcelona, a la Comunitat Valenciana, a Mallorca i els crims que tenen lloc en espais rurals. “No hi són tots els autors, però sí els que considero més importants; de la col·lecció sí que els cito a tots, d’una manera o altra, són els meus autors, però també en cito molts més, perquè no em deixo influir per la competència, miro el gènere en sentit global i parlo de tothom que crec que s’ho mereix, publiqui on publiqui”, matisa.

Tanca el llibre amb el capítol Crisi i novel·la negra: espais d’interacció i crítiques socials.

Àlex Martín Escribà sempre que pot reivindica més assajos i estudis sobre el gènere. “Els acadèmics hauríem de tenir una funció concreta, com un metge especialista, però no sempre la podem tenir; hi ha molts autors i lectors que es pensen que en saben més del que en realitat saben”, afirma. En aquest sentit, assegura que a Escrits policíacs ha “mirat de ser divulgatiu”. “Però vinc del sector acadèmic i les notes a peu de pàgina són la nostra vida, el nostre ecosistema”, ironitza.

“La intenció de Crims.cat és que el lector s’enganxi a la col·lecció, que compri cada novetat independentment de l’autor.” Una col·lecció que, a més d’autors originals en llengua catalana, també ha publicat traduccions de l’italià, el francès i el portuguès.

“La Cua de Palla va arribar als 161 números perquè tenia un volum de lectors que ara no tenim; tenim molta producció, però ens falta indústria, lectors”, reclama Martín.

“Ara no es valora Crims.cat com en el seu moment no es va valorar La Cua de Palla, cal temps per agafar prou perspectiva; d’alguna manera, treballem per a la posteritat, com va dir el professor Enric Sullà.”

Ilya Pérdigo, editor d’Alrevés, comenta que “si algú ara volgués comprar els 50 títols de la col·lecció ho podria fer, no n’hi ha cap de descatalogat”. “Llegint aquest llibre m’he adonat de la responsabilitat que tenim com a editors. És el gènere, per excel·lència, per saber què passa en certs contextos socials, i els motius.”