Les Anxovetes enllaunen havaneres sense prejudicis

Després de (d)ones (Seed Music, 2018), un disc i un espectacle diferents respecte a tot el que havien fet abans, Les Anxovetes tornen ara discogràficament parlant a les havaneres clàssiques en el seu quart treball, En llauna, també autoeditat com els dos primers, amb els quals comparteix una singular lògica marítima i pesquera en els títols: En fresc (2015) i En sal (2017).

El grup format per Marta Pérez (veu aguda/mitjana), Montse Ferrermoner (veu aguda/mitjana), Tona Gafarot (veu greu), el guitarrista Salva Gallego i el contrabaixista Xevi Pasqual va enregistrar l’octubre passat als estudis 44.1 d’Aiguaviva les onze cançons incloses en aquest disc, amb el qual el grup continua treballant per trencar tots els prejudicis sobre les havaneres: que les canten els homes, que són per a gent gran, que són avorrides, que sonen totes igual... “Cap de les afirmacions anteriors és certa”, conclouen. I l’èxit de la seva proposta avala el seu convenciment, amb més de setanta actuacions com a mitjana anual.

Les Anxovetes han gravat per a En llauna tant havaneres clàssiques com un valset mariner (La xalana, de Carles Casanovas i Josep Bastons), una rumba havanera (Plora guitarra, de José Luis Ortega Monasterio) i fins i tot un xotis (La botiguera, d’Antoni Mas). També hi ha un tema en castellà, les Habaneras de Sevilla, de Carlos Cano. En aquesta cançó, hi col·labora la cantant Helena Masó (The Funk Boss Brothers), que ja ha substituït diverses vegades alguna de les cantants titulars al llarg dels últims dos anys.

Al seu web, recentment reformat, hi ha una atapeïda agenda d’actuacions tant a l’estiu com en temporades més fredes –un altre tòpic fulminat– que esperen que la pandèmia no trastoqui. A propòsit, En llauna ha estat inspirat per la nostra situació actual, tots enllaunats a casa? “No, el títol el teníem pensat de molt abans.”