Terrassa amplia les expectatives

Que la coproducció d’una creació, a més dels recursos econòmics indispensables, es reforci també amb un acompanyament artístic. Que els ciutadans intervinguin en els processos de creació i també en els de decisió de la seva programació. Que la programació professional complementi la xarxa existent entre els centres cívics i la resta d’equipaments distribuïts per tota la ciutat. Que els projectes professionals trobin còmplices per fer xarxa d’exhibició tant a Catalunya com a escala internacional. Com ja va avançar aquest diari l’11 de març, Marion Betriu (nova directora del TNT) i Giulia Poltronieri (CAET) expliquen, ara, quins són els objectius els anys vinents a Terrassa, que contagiarà culturalment més enllà del seu terme municipal.

Es tracta de dos projectes ambiciosos i amb sintonia que es complementen molt bé entre. Pretenen reomplir de contingut el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET). Just quan va esclatar la crisi de la pandèmia a Catalunya, s’havien de presentar oficialment Betriu i Poltronieri. Totes dues substitueixen la labor de Pep Pla, que ja havia anunciat el seu comiat, just ara farà un any (abans de les municipals). El seu impuls ha de servir per reforçar les línies de suport a la creació entre els artistes de la ciutat i alhora aconseguir que tots els barris connectin molt més amb la programació de la temporada estable i del festival de nous formats. Seran uns plans que s’aniran desenvolupant lentament i que aspiren que siguin els mateixos ciutadans els que facin propostes per a la cartellera de la ciutat. Admeten que cal que vagin incrementant-se els pressupostos per, posem per cas, poder ampliar i “deslocalitzar” molt més la programació del TNT. Per Betriu, cal que aquest festival, tan valorat pel sector professional, interpel·li directament els ciutadans i que aquesta sigui la seva garantia de continuïtat.

Responsabilitat municipal

Amb la programació municipal “tenim la responsabilitat” de donar suport al sector en aquests moments, tot i que hauria de ser, principalment el departament de Cultura i el ministeri els que apliquessin ajudes urgents al sector. Per això, Poltronieri defensa que és necessari programar encara que les autoritats sanitàries obliguin a una reducció de capacitat que impliqui un menor ingrés a taquilla. Aquesta determinació d’ajudar coincideix amb la filosofia del Grec sobretot en aquesta edició, a causa del confinament.

L’entrada, per ara, de Poltronieri i Betriu també ha estat prou d’emergència. Però mantenen entrevistes per Skype, confinades a casa, amb artistes i gestors d’equipaments culturals. Han tingut molt poc de temps de preparar la següent edició del TNT i perquè, a més han de conviure amb la incertesa de quin model de festival (i de programació) es podrà realitzar a Terrassa els mesos vinents. Per ara, se sembraran llavors per als anys vinents.

Poltronieri va rebre l’ordre de traslladar tots els espectacles de març, abril, maig i l’únic títol contractat de juny, a la tardor: S’ha reprogramat tot. En part, gràcies al fet que només hi havia dos acords tancats per a l’octubre. Els diners que s’han estalviat per no programar nous títols es recol·loquen a la bossa Terrassa Crea, que ha de reactivar unes coproduccions. El CAET i el TNT volen ajudar en la difusió també potenciant els tallers amb públic en el procés d’assaig i reafirmant la programació d’activitats, més enllà de les clàssiques representacions vistes en directe.