Música

Adeu, robot

L’alemany Florian Schneider, cofundador de Kraftwerk i pioner de l’electrònica, mor als 73 anys

Discos com ‘Autobahn’ i Trans-Europe Express’ han marcat part de la música d’avui

Florian Schneider, cofundador de Kraftwerk i un dels músics, tot i la seva extrema discreció, més influents del segle passat, va morir la setmana passada de càncer als 73 anys. Malgrat haver abandonat l’enigmàtica formació alemanya fa ja més d’una dècada (Schneider, doncs, no va ser dels que van actuar l’estiu passat a Pedralbes, el 2015 al Liceu, el 2013 al Sónar i el 2012, en el marc d’una històrica performance, al Moma de Nova York), va preservar fins al darrer sospir la condició de pioner de l’electrònica, amb una influència, tanmateix, que va arribar a moltes altres disciplines i que els més agosarats fins i tot consideren més rellevant que la dels Beatles.

Florian Schneider (Öhningen, 1947) era fill d’un reputat arquitecte, Paul Schneider-Esleben, i va créixer a Düsseldorf. Va ser en una escola d’art de la ciutat on, l’any 1968, va conèixer Ralf Hütter, amb qui compartiria, primer, el grup Organization i fundaria, un any després, Kraftwerk. Amb la flauta (sotmesa, ara bé, a tota mena de ginys electrònics) com a principal instrument, els començaments del grup van circumscriure’s al corrent conegut com a krautrock, amb bandes com Neu! i Can de companys destacats de viatge. A partir, però, d’Autobahn (1974), amb l’abandonament progressiu d’instruments acústics, Kraftwerk van convertir-se pràcticament en un gènere en si mateix. La sensació robòtica, sense precedents, que produïa la seva música, acompanyada d’un ús innovador de tota mena d’artefactes electrònics, va marcar una era. I el rebuig absolut, en ple regnat dels déus del rock, de qualsevol culte a la individualitat (en les seves actuacions era fàcil fantasiejar al voltant de si qui tocava era una persona... o un robot) va convertir-se també en un pilar fonamental del seu discurs. Trans-Europe Express (1977), The man machine (1978) i Computer world (1981) són altres discos sense els quals seria difícil entendre part de la música d’avui. I àlbums que, ara, són considerats entre els més influents del segle passat, com ara el Heroes de David Bowie (gravat a Berlín i amb un tema titulat, precisament, V-2 Schneider), van ser gravats sota la influència manifesta del grup alemany.

Cansat de les gires i amb un historial al darrere, no únicament d’àlbums rellevants sinó també d’entrevistes confuses i delirants, Schneider va fer el seu últim concert com a integrant de Kraftwerk el novembre del 2007 en la Fira de Mostres de Saragossa. Fins un any després, però, i amb un substitut rellevant-lo en els directes, va mantenir-se com a membre amb ple dret del grup. Fins a la seva mort, ara fa uns dies, Schneider va ser capaç de preservar inalterable el seu misteri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA