Igualada metafísica
Marialluïsa publiquen amb Bankrobber el seu primer LP: ‘És per tu i per mi’
La publicació, l’any passat, de Pren-t’ho amb calma, un EP de cinc cançons, va integrar-los de ple en allò que, aleshores, se’n deia “pop metafísic”, amb El Petit de Cal Eril, Ferran Palau i Jordi Matas com a gurus. Ara, Marialluïsa, quatre músics d’Igualada entre 24 i 29 anys, doblen l’aposta amb És per tu i per mi , un disc de llarga durada, publicat pel segell bisbalenc Bankrobber (casa de Sanjosex, Mazoni i El Petit de Cal Eril), amb què exposen ja de manera panoràmica el seu discurs. “Fa un any ens va caure l’etiqueta de «metafísics» perquè vam publicar amb Bankrobber gràcies a en Joan [Pons, El Petit de Cal Eril], a qui vam passar la maqueta després d’haver coincidit a casa d’uns amics comuns, i perquè vam tocar en aquella primera edició del Festival de Pop Metafísic. Amb aquest nou CD, però, la sonoritat és més nostra i va ja força més enllà”, assegura Pau Codina, cantant i lletrista del conjunt. La manera de cantar de Codina, però, recorda força la de l’Eril (“vaig estudiar cant i no em sentia còmode amb la tècnica dels cantants normals, així que vaig començar a cantar amb aguts”, assegura) i, en funcions de productor, hi ha Jordi Matas, a qui Codina assenyala com “el veritable creador de tot aquest so”. “Ens ha ajudat moltíssim, sobretot a l’hora de netejar els temes. Cuida molts els detalls i mai fica res per ficar.”
És per tu i per mi condensa també influències de cançó psicodèlica dels anys setanta (“la guitarra i els teclats que tenim són d’aquella època i, per tant, són més antics que nosaltres!”); incideix, com en l’EP, i en temes com ara Estrès, sobre els efectes de l’herba que dona nom al grup (“reflexiono molt sobre què hem vingut a fer aquí, cap on anem i què podem fer per sentir-nos feliços”), i circumscriu, finalment, moltes cançons a una franja d’edat concreta. “Som una generació que, en molts aspectes, s’ha quedat en la postadolescència”, indica Codina. “Estem arribant a la trentena i ens ha estat impossible trobar el nostre lloc, ni econòmicament ni laboralment parlant. Jo mateix dedico encara més temps a fer coses lúdiques que no pas a coses que em puguin donar diners per viure, així que no em queda cap més remei que intentar fer en les cançons una mica de retrat generacional.”
Marialluïsa, que encara no han pogut presentar en directe el disc, publicat al març, esperen no perdre la “petita però fidel” parròquia de seguidors que, l’any passat, per exemple, va exhaurir les entrades per al seu concert a l’Heliogàbal.
