New Raemon, l’arbre de la vida

Des del seu confinament a Cabrils,The New Raemon, alter ego de Ramon Rodríguez, publica avui el seu setè disc: Coplas del andar torcido (BMG), un conglomerat de reflexions sobre l’ofici i el fet de fer-se gran que reafirmen el també músic de Madee (amb qui continua gravant el seu primer disc en tretze anys) com un dels personatges més a contracorrent de l’escena indie estatal, rotundament allunyat d’estratègies de màrqueting i cultes buits a la personalitat. “Hi va haver un moment en què vaig haver de triar entre capitalitzar el producte o invertir en l’obra, que és menys productiu en un aspecte econòmic però que és el que han fet tots els artistes de llarg recorregut que admiro”, defensa. “Vist amb perspectiva, crec que em va ser molt útil quedar-me pràcticament arruïnat i no tenir pressupost per a fer discos”, recorda. “Amb Oh Rompehielos (2015) vaig adonar-me que la precarietat, quan fas un disc, pot esdevenir virtut, i és en aquest camí, el d’entendre que potser no et calen tantes coses per fer-lo, on encara estic.”

Coplas del andar torcido, que torna a fer justícia a la punteria de l’autor a l’hora de posar títols als seus discos, ha estat enregistrat a Sevilla i es caracteritza, en bona part, pels instruments de corda i les atmosferes cinematogràfiques que, per via de l’electrònica, ha construït David Cordero,a més de la participació, en les veus, de la malaguenya Anni B Sweet.

Ruido de explosiones, sobre aquell “bucle de rutines tan absurdes de la societat”, posa en safata una d’aquelles reflexions tan pròpies de The New Raemon (“ens passem la vida preguntant-nos per les grans coses sense aturar-nos a pensar que potser no n’hi ha, de grans coses”). I El árbol de la vida, segons manifesta amb orgull, és una de les “millors cançons” que ha fet des de fa anys. “És una d’aquelles cançons llargues i d’èpica continguda que no sempre em surten però que, quan ho fan, m’agraden molt!” Una de les seves frases –“Empezamos a morir al nacer”– no ajuden, però, a rebaixar la seva fama de cantautor obsessiu i fosc. “En les meves cançons sempre hi ha una lluminositat!”, esgrimeix, però. “El problema és que massa sovint pensem que una cançó trista ha de ser negativa, però no necessàriament ha de ser-ho. Fins i tot en els meus temes més recargolats hi ha una idea de resolució. Sempre hi trobaràs una part positiva on agafar-se!”