Cultura popular

MARIA GARGANTÉ

HISTORIADORA DE L’ART I PROFESSORA DE LA FACULTAT ANTONI GAUDÍ I DE LA UAB

“Les festes populars formen part de l’ADN de les ciutats”

Forma part del comitè científic organitzador dels actes de celebració del 700 aniversari de la processó de Corpus de Barcelona, impulsats per la catedral de Barcelona

La pro­cessió de Cor­pus de Bar­ce­lona com­pleix 700 anys. Com es té constància d’aquest ani­ver­sari?
És un fet docu­men­tat que situa aquesta cele­bració com una de les pri­me­res de les quals es té constància a Europa. La festa de Cor­pus té el seu ori­gen el 1264 però no serà fins al 1317 que s’ins­ti­tui­ran tra­di­ci­ons com l’octava de Cor­pus o la pro­cessó. A Bar­ce­lona, tres anys després ja hi ha pro­cessó, en un pri­mer moment a l’inte­rior de la cate­dral però sabem que poc després, el 1322, es feia pels car­rers de la ciu­tat perquè hi ha cri­des a fer enra­ma­des.
Aquest any la pandèmia obliga a tor­nar als orígens?
Sí, la pro­cessó s’haurà de fer a l’inte­rior de la cate­dral, però tro­bar-nos amb aquesta crisi ha agu­dit­zat l’enginy de totes les enti­tats par­ti­ci­pants i tenim una pro­gra­mació de Cor­pus en con­fi­na­ment amb 44 acti­vi­tats, mol­tes con­cen­tra­des entre dijous, 11 de juny, i el 14 de juny. Unes vint-i-cinc enti­tats hi par­ti­ci­pen i inclo­uen la rea­lit­zació de cati­fes vir­tu­als, expo­si­ci­ons, la pre­sen­tació d’un lli­bre i la rea­lit­zació d’unes càpsu­les en for­mat tele­vi­siu on dife­rents experts expli­quen aspec­tes rela­ci­o­nats amb la festa del Cor­pus. Hi haurà actes durant tot un any.
La pre­visió és que part de l’ani­ver­sari es pugui des­con­fi­nar?
Sí. Hi ha pre­vista una expo­sició, un cicle de con­ferències a par­tir de la tar­dor, i espe­rem que es vagi nor­ma­lit­zant la cele­bració.
Què té d’espe­cial la cele­bració del Cor­pus a Bar­ce­lona?
A part de la seva anti­gui­tat, durant molts segles el Cor­pus va ser la festa per excel·lència de la ciu­tat. D’entrada, era una festa reli­gi­osa d’exal­tació de l’euca­ris­tia, però acaba sent una gran festa cívica amb impli­cació de tots els agents de la ciu­tat. La soci­e­tat es mos­trava com en un gran apa­ra­dor el dia de la pro­cessó. Molts ele­ments de festa major com ara els gegants, el bes­ti­ari i tots els entre­me­sos es con­so­li­den amb el Cor­pus.
La pro­cessó té també ele­ments patri­mo­ni­als.
La custòdia, que encara surt i data de mit­jan segle XV, era l’ele­ment cen­tral de la pro­cessó i cons­tituïa una joia patri­mo­nial. La pro­cessó de Bar­ce­lona té la sin­gu­la­ri­tat de con­ser­var la custòdia medi­e­val que surt acom­pa­nyada del tron del rei Martí, un ele­ment civil.
Una de les tra­di­ci­ons més popu­lar és l’ou com balla. Quins són els orígens?
És una tra­dició genuïnament cata­lana, un ele­ment amb un com­po­nent molt màgic, lúdic i d’un ori­gen molt incert. Hi ha dife­rents teo­ries que ani­rien des d’un ori­gen en els bro­lla­dors àrabs o una al·lego­ria pagana a la fer­ti­li­tat. També es con­si­dera que podria haver estat una dis­tracció dels nobles bar­ce­lo­nins per espe­rar el pas de la pro­cessó o una al·lego­ria a la mateixa euca­ris­tia. Està docu­men­tada per pri­mer cop al segle XV.
La pro­cessó s’inte­gra aquest any en el Catàleg del Patri­moni Fes­tiu de Cata­lu­nya. Què repre­senta aquest reco­nei­xe­ment?
Valora el caràcter pio­ner que va tenir la cele­bració a Bar­ce­lona, que va mar­car un patró del Cor­pus en altres llocs de la corona cata­la­no­a­ra­go­nesa.
La Bar­ce­lona de fa 700 anys té poc a veure amb l’actual. La cele­bració del Cor­pus ha evo­lu­ci­o­nat de la mateixa manera?
La docu­men­tació ens ajuda a enten­dre l’evo­lució. És sig­ni­fi­ca­tiu que durant els pri­mers anys el recor­re­gut que es feia era mar­ca­da­ment religiós, però anys després es comença a pas­sar per la plaça de Sant Jaume. Això vol dir que hi ha una impli­cació de l’esta­ment civil de la ciu­tat. La presència d’ele­ments com el bes­ti­ari i els gegants es va anar diluint a mesura que avançava l’època moderna, fins al punt que a final del segle XVIII el rei Car­les III emet una cèdula que pro­hi­beix que gegants i bes­ti­ari puguin ballar a l’inte­rior dels tem­ples. L’any 1992 es recu­pera la par­ti­ci­pació d’aquests ele­ments fes­tius. Abans, el fran­quisme havia impo­sat els seus codis i l’havia con­ver­tit en un apa­ra­dor d’exal­tació del règim.
Hi ha constància d’epidèmies o altres cala­mi­tats que hagin alte­rat la cele­bració del Cor­pus?
Nor­mal­ment durant les epidèmies no es dei­xa­ven de fer perquè eren mani­fes­ta­ci­ons que ser­vien per dema­nar la fi de la pesta o plu­ges en cas de sequera. Sí que sabem que la pro­cessó s’havia alte­rat per con­flic­tes bèl·lics. El 1640, amb la guerra dels Sega­dors, la pro­cessó de Cor­pus es va aca­bar cele­brant al mes de novem­bre, i també la guerra del Francès la va alte­rar.
Actu­al­ment quin sen­tit té la cele­bració del Cor­pus?
No deixa de ser una cele­bració de caràcter religiós, però també una cele­bració ciu­ta­dana per la impli­cació d’enti­tats vin­cu­la­des a la cul­tura popu­lar. Les fes­tes popu­lars en qual­se­vol cas, tin­guin l’ori­gen que tin­guin, for­men part de l’ADN de les ciu­tats i les fes­tes reli­gi­o­ses han mar­cat el calen­dari fes­tiu des de temps imme­mo­ri­als.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia