Mor el lladre Erik el Belga
És conegut sobretot pel robatori, el gener de 1980, de l’arqueta de Banyoles, de les 28 peces de la qual se n’han recuperat 23, en part a través de la seva mediació
El saqueig de la joia de Banyoles va posar al descobert la desprotecció del patrimoni
La seva gran obra va ser robar una de les millors peces d’orfebreria gòtica d’Europa i no només quedar impune, sinó a sobre fer-se famós. En la seva mort, ahir als 81 anys a Màlga, Erik el Belga, com era conegut René Alphonse van der Berge per la policia espanyola, és recordat doncs com un dels lladres d’obres d’art més mitificats del segle XX. Sense cap dubte la seva proesa més sonada a Catalunya va ser el robatori, el 12 de gener de 1980, de la preuada arqueta de Sant Martirià de Banyoles, tot i que l’espoli es degués més a les precàries condicions en què es conservava el patrimoni en aquella època que a la seva subtilesa saquejadora. En aquest sentit, la seva acció va servir per posar al descobert la desprotecció d’algunes joies patrimonials disseminades per esglésies i monestirs mig ruïnosos i per comprometre les institucions en la seva salvaguarda.
Personatge culte i esquiu, va saber crear al seu voltant una aurèola d’heroi de guant blanc que el fet que no hagi pogut ser jutjat pel seu delicte de més ressò internacional, perquè ja havia prescrit, no va fer sinó augmentar. Forma part de les seves arts de seducció el fet que es convertís en un dels principals col·laboradors en la recerca de les 28 figures de l’arqueta que ell mateix havia robat. L’advocat gironí encarregat del cas pel bisbat, Carles Mascort, ha aconseguit fins ara recuperar-ne 23, escampades per diverses col·leccions privades, i ahir anunciava a través del compte de Twitter que continuarà treballant per localitzar les cinc que falten. Ara ja sense la mediació d’Erik el Belga.
