Amb un suau aroma d’estiu
‘Nits d’estiu’ recull narracions d’onze autors d’estils heterogenis una mica marcats per la pandèmia
“És com si jugues en un club i t’ofereixen fer un partit en un altre”, ho defineix Pàmies
El segell Univers, d’Enciclopèdia Catalana, fa un any que volta, i no han estat poques les novetats i els autors fitxats al llarg d’aquest període. Van obrir mercat amb Barcelona suites, un recull de contes. Ara, tanquen aquest primer any amb un altre recull, Nits d’estiu, amb un plantejament i uns protagonistes similars.
L’editora, Ester Pujol, va fer una repassada del que Univers ha publicat i del que publicarà aviat, amb “nous títols de col·leccions, com ara la dedicada a la novel·la negra, traduccions contemporànies i de clàssics, i sumant autors nous als ja consolidats”, va explicar.
Una de les col·leccions destacades és La joie de vivre, en què ja han publicat l’adient per a l’època Mar d’estiu, de Rafel Nadal, i Diari de Florència, de Diana Athill, i en què estan previstes Cinc hores a Venècia, de Miquel Molina, i Moments d’inadvertida felicitat, de Francesco Piccolo.
Ester Pujol també va avançar la publicació de No es pot escapar, obra inèdita de Boris Vian i Oulipo que està traduint Adrià Pujol, present en l’acte.
Pocs condicionants
Pel que fa a Nits d’estiu, Pujol va comentar les mínimes condicions imposades als autors triats. “Havien de ser contes d’unes deu pàgines i que el concepte nit d’estiu hi fos present; la resta era lliure. I això ha permès que siguin molt diferents, tot i que cada conte és fidel i mostra l’estil de l’autor.”
El recull està organitzat per ordre alfabètic segons el cognom dels autors: Marc Artigau, Mar Bosch Oliveras, Roc Casagran, Melcior Comes, Carlota Gurt, Stefanie Kremser –que ha escrit en alemany, amb traducció de Marina Bornas–, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler.
Casagran, Nopca, Pàmies, Queraltó, Ramis i Soler repeteixen titularitat de Barcelona suites. “És com si jugues en un club i t’ofereixen fer un partit en un altre. Et permet estar sota una disciplina aliena, cosa que, puntualment, m’agrada”, va definir Sergi Pàmies.
La proposta editorial es va fer poc abans de l’esclat de la pandèmia. Per tant, els contes es van escriure durant el confinament, cosa que n’ha afectat el to. “No són contes foscos ni negatius, que quedi clar; n’hi ha que són ben lluminosos”, va voler aclarir Ester Pujol, tot i que una certa flaire enrarida era inevitable i els autors presents ho van admetre, amb la boca petita.
Alguns autors retrocedeixen fins als estius d’infantesa i joventut (Comes, Nopca i Queraltó); d’altres opten per un to fresc, amb una venjadora jubilada que viu en un geriàtric (Bosch); per relacions de parella, sense concretar el gènere, que es trenquen (Gurt), i per camps de refugiats (Casagran), “tot i que no és un conte fosc”.
Com tot recull col·lectiu, és una oportunitat per fer un tast d’autors i estils. Tot indica que aquests reculls de narracions poden ser l’inici d’una llarga tradició estiuenca del segell Univers.
