Reflexions en positiu

Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és “periodista de psicologia i espiritualitat”. Com a autor de més de 25 títols, entre assaig i novel·la, ha tingut alguns èxits importants, com Amor en minúscula, traduït a 23 llengües. Ara treballa en la divulgació de la filosofia Ikigai a través de xerrades i tallers pràctics.

En plena pandèmia va decidir que calia fer alguna cosa per donar suport a la gent i va entrevistar una vintena d’especialistes en diverses disciplines per recollir missatges positius. El resultat és Tot anirà bé (Ara Llibres), Todo saldrá bien (Libros Cúpula).

Explica què va posar en marxa el projecte. “La necessitat de disposar d’informació de qualitat davant l’allau de notícies alarmistes i sovint contradictòries que hi havia. Jo mateix estava angoixat enmig de la infodèmia, i vaig decidir buscar vint referents perquè, des de la calma i la reflexió, fessin les seves aportacions.”

Hi ha científics (Salvador Macip i Sonia Fernández-Vidal), filòsofs (Francesc Torralba), psiquiatres (Marian Rojas), biòlegs (Andrés Martín Asuero), músics (Manu Guix), psicòlegs (Joan Garriga i Antoni Bolinches), economistes (Àlex Rovira i Ferran Ramon-Cortés), entre d’altres.

Són vint entrevistes sobre temes relacionats amb el moment actual, però vint punts de vista diferents, segons la disciplina de cada entrevistat. “Vaig triar persones de les quals coneixia la seva trajectòria i temes que toquen, de manera que pogués definir l’assumpte que tractaríem de la manera més útil possible”, explica Miralles.

La xifra de vint la va calcular amb ulls d’editor, perquè coneix bé el sector des de totes les vessants. “Vint entrevistes donarien per a un llibre que no fos curt ni massa llarg. Vaig començar per un investigador mèdic, Salvador Macip, i a partir d’aquí vaig anar combinant autors més psicològics amb d’altres de caràcter més científic.”

Per evitar que les entrevistes, per exemple als diversos psicòlegs, semblessin la mateixa, va adaptar les preguntes a cada personatge; només n’hi ha una o dues de comunes. I, és clar, les limitacions de comunicació del confinament el van dur a fer-les per Skype o amb videotrucades per WhatsApp, i “alguna, directament per telèfon”.

“Cadascú aporta la seva visió, però potser hi ha un eix present a la majoria d’entrevistes: el futur no és una cosa que ens arribarà de fora, el fem cadascú amb els nostres actes de cada dia. Per això és important saber on som i, més que mai, cap a on volem anar”, explica.

El resum més sintètic dels conceptes que apareixen al llibre l’ofereix el mateix Miralles en el decàleg que exposa a l’epíleg. “Si volem un món diferent, dediquem temps a... 1. Buscar solucions, en lloc de crear més problemes. 2. Emprendre petites accions, en lloc d’estar de braços plegats davant l’adversitat. 3. Aprendre dels millors, en lloc d’envejar i menysprear. 4. Veure el que ens uneix als altres, en lloc del que ens separa. 5. Lliurar i expressar amor, en lloc d’enfadar-nos per nimietats. 6. Respectar el cos, en lloc d’haver de guarir-lo. 7. Tenir cura de la natura, en lloc de pensar a salvar-la. 8. Admirar la bellesa del món, en lloc d’enganxar els ulls a una pantalla. 9. Agrair el que ens aporta la vida, en lloc de queixar-nos. 10. Donar vida a cada moment, en lloc de matar el temps.”

Sobre el darrer punt, Miralles comenta que H.D. Thoreau deia que “no es pot matar el temps sense ferir l’eternitat”. I per tant, afirma l’autor, “si ens posem a caminar amb esperit proactiu i visionari, cadascú des de la seva vida, llavors tot anirà bé”.

Un text, doncs, del qual podem treure idees i reflexions profitoses.