Cinema

Passat i present

Teresa Font, Carlos Benpar, Serena Vergano, Josep M. López Llaví, Jordi Amorós i Cinebaix, nous membres d’honor de l’Acadèmia

“És inevitable dedicar el discurs d’acceptació del premi als agraïments a l’Acadèmia del Cinema Català, la federació de cineclubs i tantes persones que han tingut un paper en la supervivència i avenç del cinema.” Josep Maria López Llaví, periodista, crític de cinema i activista polític, cultural i lingüístic, va expressar ahir amb aquestes paraules el seu agraïment pel nomenament com a nou membre d’honor, que va tenir lloc en una cerimònia al Centre Cultural Born.

Isona Passola, en nom de l’acadèmia, va voler agrair també la seva aportació als sis nous membres d’honor. “És un dels actes més emotius i familiars de l’Acadèmia del Cinema Català –va dir Isona Passola–. Són la cadena entre el passat i el present.”

Teresa Font, muntadora habitual de Vicente Aranda, que també ha treballat amb Álex de la Iglesia i Bigas Luna i ha guanyat l’últim Goya al muntatge per Dolor y gloria, d’Almodóvar, va denunciar que “els muntadors som els grans invisibles del cinema”, i va recordar que “una pel·lícula no existeix com a tal fins que surt de la sala de muntatge”.

El cineasta Carlos Benpar, presentat per Isona Passola com un savi del cinema i també gran expert en els indis apatxes, va reivindicar “l’esperit dels apatxes chiricauas”, que ens pot servir “almenys per a la supervivència”.

Jordi Amorós, guionista, animador, dibuixant d’humor, cineasta i publicista, que va dirigir el primer film animat per a adults de l’Estat, Historias de amor y masacre (1980), i el primer llargmetratge animat en VO catalana, Despertaferro! (1990), va evocar l’esperit dels seus companys d’El Papus: “Som una generació que no va tenir por, ens van portar més de seixanta vegades a judici.”

L’actriu Serena Vergano, reivindicada per Isona Passola com un símbol de l’Escola de Cinema de Barcelona, va recordar: “En aquella època la gent passàvem d’un rodatge a un altre i ens compreníem a la primera.” Creu que en aquells guions i històries “surrealistes”, la seva presència hi donava un toc “d’humanitat”.

Josep Maria López Llaví, que en el seu vessant de crític va col·laborar amb l’Avui, va dedicar el premi, entre d’altres, al “cineclubisme, que va acostar el fenomen cinematogràfic a la gent i va oferir el cinema com a eina de debat per a gent que militava en lluites molt diferents”.

Xavier Bachs i Maria Coscoll, de l’equip que va impulsar Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat el 2004, van recordar: “Érem gent molt jove, crèiem que un altre món era possible, i vam pensar que un altre cinema també era possible.”“Pensàvem que duraríem tres mesos i portem 15 anys”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona