Violència i consciència política

Explorant en l’arxiu visual i utilitzant les imatges trobades per a la construcció dels seus films, el cineasta francès Jean-Gabriel Périot ha abordat l’ús de la violència en la tensió entre l’exercida per l’Estat i aquella que vol(ia) ser revolucionària en contra del poder establert. Només dos exemples: el curt The Devil, sobre el moviment Black Power, i el llarg Una joventut alemanya, que rastreja l’evolució política dels que van formar part de la banda Baader-Meinhof. Amb aquesta experiència, en el curs 2017/2018, Périot va participar en un projecte pedagògic amb alumnes de l’institut Romain Rolland d’Ivry-sur-Seine que té com a fruit Nos défaites, tenint presents les derrotes (s’ha perdut la guerra o només moltes batalles?) de l’esquerra.

El cineasta també va partir de l’arxiu fílmic. En aquest cas de peces polítiques i militants sobretot de finals dels 60 i primers dels 70, però per vivificar-les i a la vegada qüestionar el llegat del seu esperit. És així que uns estudiants van posar-se davant de la càmera, mentre que d’altres eren al darrere formant l’equip tècnic, per representar escenes de ficcions com La salamandra, de Tanner, i La Chinoise, de Godard, o situacions enregistrades de manera documental, com ara una de cèlebre que, a La represa del treball a la fàbrica Wonder, mostra una dona que es resisteix a tornar a la feina després del Maig del 68. No només això. Els actors es converteixen en testimonis que responen qüestions (què són el capitalisme, el comunisme, els sindicats, les vagues, etc.?) majorment amb balbuceigs i certa ignorància. Són significatives les seves respostes respecte del desinterès polític del jovent? Ho és que diguin que no voldrien cap revolució? Tot pren una altra dimensió i més volada amb un epíleg enregistrat el desembre del 2018: llavors els estudiants havien vist com la policia, a Mantes-la-Jolie, n’havia obligat uns altres a agenollar-se i posar-se de cara a la paret per haver-se manifestat. I també com, denunciats per la directora del centre, uns companys van ser arrestats per una pintada. Havien sentit la violència de l’Estat i la seva consciència política era una altra.