Música

La Nova Cançó, de dol

Mor Lluís Serrahima, autor de lletres icòniques del moviment, d’entre les quals ‘Què volen aquesta gent?’, que va popularitzar Maria del Mar Bonet

El 1959, va redactar el text fundacional del fenomen, ‘Ens calen cançons d’ara’

Lluís Serrahima i Villavecchia, un dels pares fundadors de la Nova Cançó –junt amb Josep Benet i Morell (1920-2008) i Miquel Porter i Moix (1930-2004)–, va morir ahir als 89 anys. Nascut a Barcelona el 1931, va ser l’autor d’un conjunt de lletres icòniques del fenomen; la més famosa: Què volen aquesta gent?, a la qual Maria del Mar Bonet va posar música i veu, el 1968.

Bonet el va acomiadar, ahir a les xarxes socials, amb aquest missatge: “El món de la cançó per a mi va començar amb tu.” Pel que fa el poema que ella va popularitzar, va dir: “L’he cantat sempre amb tota la força i intensitat que he pogut. Aquests darrers anys, estaves molt content perquè hi ha hagut un renaixement d’aquesta cançó que ha cantat la gent al carrer i a les manifestacions. Tantes veus la canten! Tu senties que era necessària.”

Serrahima va escriure l’article Ens calen cançons d’ara, publicat a la revista Germinàbit el 1959, que és el que es considera el text fundacional del moviment que va promoure Els Setze Jutges, la fita de la normalització del català en el món de la música moderna. El 2007, va rebre la medalla d’honor del Parlament de Catalunya, junt amb els components d’Els Setze Jutges.

Lluís Llach també va tenir un record per a ell, ahir a les xarxes socials: “Va ser un gran referent de la Nova Cançó. Conversa d’or, generós, la seva partida m’entristeix profundament. M’acollia sovint a casa seva quan era un Setze Jutges despistat.”

L’any passat, va aparèixer un volum que reunia la seva obra poètica, Què volen aquesta gent? (Edicions de 1984), amb un pròleg de Glòria Soler, a cura de l’edició, i uns epílegs amb textos de Marià Manent i del premi Nobel Vicente Aleixandre. En la introducció, Soler el reivindicava així: “Serrahima s’ha considerat des de ben jove un poeta, i l’escriptura l’ha acompanyat en totes les etapes de la vida. Ja abans de publicar el primer poemari, va quedar tercer, darrere de Joan Reventós, en el premi Ossa Menor del 1958, que va guanyar Clementina Arderiu. Els seus primers poemes tenen el beneplàcit de la generació d’intel·lectuals i de poetes precedent, fruit de l’entorn cultural del seu pare, Maurici Serrahima, que l’encoratja a seguir amb la carrera literària. S’hi compten Marià Manent, Josep Pla i Vicente Aleixandre. El mateix Josep Maria de Sagarra l’exhorta, el 1960, amb aquestes paraules: “Lluís, tu tens la carcassa, tant és que la vesteixis d’Ingmar Bergman com d’abat de Montserrat. Escriu!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Crítica

Quant n’hem d’aprendre!

música

Cala Vento guanya amb ‘Casa Linda’ els Premis Min al millor disc de rock i al millor disc de l’any

saragossa
guardó

Raimon rebrà el Premi Prat de la Riba 2024 de l'IEC la diada de Sant Jordi

barcelona
Cultura

Mor Feliu Trujillo, prestigiós ceramista artístic d’Esparreguera

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

BARCELONA

El festival Flors i Violes espera batre rècords de públic

palafrugell
DANSA

El Mercat convida dues coreografies noruegues a ballar complexes celebracions

BARCELONA
patrimoni

Collboni esquiva reunir-se amb els impulsors de la campanya Salvem el Museu del Disseny

barcelona
Cinema

El BCN Film Fest obre portes i espera Meg Ryan

barcelona