Els treballadors de La Pedrera, en vaga

La Casa Milà, més coneguda com a La Pedrera, és el xamfrà més visitat i retratat de Barcelona. Per això és un bon megàfon per a les reivindicacions laborals dels seus treballadors, que, des d’ahir, estan en vaga indefinida.

La Fundació Catalunya La Pedrera és la part visible de l’empresa Serveis Personals Transversal SL, que és amb qui la cinquantena de treballadors de La Pedrera mantenen el conflicte.

Un representant dels treballadors, amb el suport del sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors, detalla les tres peticions del col·lectiu: “Demanem la conversió a indefinits dels contractes temporals –hi ha hagut tretze baixes des de l’inici de la pandèmia, així que la plantilla està sota mínims, no hi ha risc de sobredimensionar-la, és un tema pràctic, de responsabilitat jurídica i, fins i tot, social–; crear un calendari laboral anual, com marca el conveni, per evitar els abusos de jornades més llargues del que tocaria i perquè es paguin les vacances, cosa que no es fa en el cas dels treballadors temporals; i, finalment, el reconeixement de la categoria d’informador, i no la més baixa del conveni, controlador de sala, que no es correspon amb les feines que la majoria duen a terme.”

Hi ha altres temes, “d’acompanyament, perquè no les voldria considerar menors, però ens centrem en un tema de mínims, com és tenir 14 dies festius i les vacances pagades, que és molt bàsic”.

El dret a la vaga s’ha aplicat “després de tres reunions amb l’empresa, que primer va reaccionar amb sorpresa, després va negar que existeixin aquests conflictes i ara, si més no, ha deixat el negacionisme però encara no s’han assegut a negociar”.

“La carcassa i el discurs que projecten cap a l’exterior des de la Fundació són modèlics, per això fa més mal, i no quadra amb la voluntat de la cúpula de la direcció que, de portes endins, les formes no siguin les més adients, com ara interrogar a porta tancada i un per un tots els treballadors sobre aquest tema; repeteixo, no quadra, però és un fet.”

La queixa de l’empresa és que els ha agafat per sorpresa, que no estaven al corrent dels conflictes i que els forcen a una contrarellotge a través de la vaga. Per als treballadors, la solució és viable perquè només demanen equiparar-se a la resta de museus de la ciutat.