Un rugit afinat
L’editorial Tigre de Paper es consolida gràcies al seu esperit radical i en lluita per la transformació social
“Volem que els nostres llibres siguin una porta d’entrada a la consciència crítica”
El 2011 naixia l’editorial manresana Tigre de Paper amb una sèrie de paràmetres clars, com ara contribuir a desenvolupar el pensament crític, teixir identitat col·lectiva i enriquir l’àmbit literari en llengua catalana.
Al llarg d’aquests anys han publicat gairebé cent títols entre narrativa i assaig que, naturalment, segueixen les directrius previstes. “La literatura ha de respondre a la crítica, al pensament i a la imaginació de la societat, i com a projecte editorial tenim el deure de respondre i reflexionar sobre la forma, les necessitats i les lluites de la nostra societat”, assegura l’editorial.
En ells tot és coherent, des de l’ús del femení en les comunicacions a la capacitat de ser autocrítics per mirar de millorar. S’enfronten obertament a la cultura del consum i del mercat. Una lluita desigual amb els grans grups editorials. Però no estan sols, per això impulsen la revista Catàrsi magazín i la fira de llibres radicals Literal, cooperen amb Llibres Artesans, participen de l’Espai Contrabandos i són membres de l’associació d’editorials independents Llegir en Català.
Canvis de concepte
De la mateixa manera que les llibreries es van reinventar i van aparèixer unes quantes que es poden classificar de “llibreria d’autor”, en què són més estrictes triant quins títols volen vendre, amb les editorials ha passat una cosa similar i tot de petites editorials han obert nous camins i conceptes.
Tigre de Paper, pel volum de publicacions i el personal, és més mitjana que petita, però les ganes de créixer, de manera natural, encara hi són. “Hem crescut amb la voluntat que els nostres llibres puguin ser eines per a aquelles persones i col·lectius mobilitzats en la lluita per la transformació social i, alhora, una porta d’entrada al pensament i la consciència crítica.”
Una de les iniciatives ha estat crear una comunitat de subscriptors. Una manera de fidelitzar els lectors partint de la comunicació. Han arribat a 611 persones, el doble que fa un any. I què han pensat fer amb aquesta massa social? Demanar-los com poden millorar.
La conclusió és: “Malgrat la pandèmia, ens n’hem sortit i estem ben actives per continuar editant llibres radicals i estimulant el pensament crític per contribuir a la transformació.”
Dels 611 subscriptors, el 49,6% són dones i el 50,4%, homes. “L’enquesta de satisfacció l’han resposta el 39,27% del total i ens ha emocionat saber com els engresca el projecte.” Un percentatge alt per al cas que se sol fer a aquesta mena d’enquestes, però una mica baix per a la tipologia dels lectors de Tigre de Paper, més participatius.
“A l’enquesta, les subscriptores ens han explicat que el principal motiu per subscriure’s a Tigre de Paper és el catàleg divers que oferim i el contingut dels llibres, però un altre motiu és donar suport a l’esperit crític i la radicalitat del projecte, ja que creuen que és necessari, tant pel nostre compromís de transformació social i política com pel nostre compromís amb la llengua catalana.”
Pel que fa al grau de satisfacció amb l’editorial, el 65,1% està molt satisfet i el 31,5% satisfet, per tant, només el 3,4% no respon o no està satisfet. El que més valoren és l’atenció (el 78,5% n’està molt satisfet i el 19,7%, satisfet), i també la gestió que van fer durant el confinament (el 71,19% n’està molt satisfet i el 21,8%, satisfet).
Sobre els gustos, “a la majoria els agraden els títols d’assaig polític, feminisme, marxisme i història, tant en format assaig o biografia com en novel·la, però també ens demanen sobre medi ambient i novel·la negra”. Han pres bona nota de tot per poder “millorar el servei i continuar oferint llibres que atrapin, emocionin, ampliïn els coneixements i facin pensar”.
