Generositat a ple pulmó

Els assistents al festival Som de Mar de Lloret de Mar es van emportar un record inoblidable divendres a la nit. El que va començar com una vetllada acollidora amb un Ramon Mirabet més íntim, va acabar transformant-se en una nit irrepetible. Si bé els concerts de Mirabet es caracteritzen per moments d’eufòria amb el públic saltant i cantant, el moment actual i l’espai demanaven un concert més tranquil. Així ho vam veure ràpidament amb un Shake it just like that més delicat, però ningú s’esperava que la vetllada acabaria sent tan íntima com finalment ho va ser. Ja ben entrada la mitja hora de concert, a contrallum dels focus s’entreveia la pluja que l’aturaria. Sense músics a l’escenari, el públic mirava al cel esperant una treva per seguir gaudint. Al cap de poc, Mirabet va anunciar que, malgrat la pluja, la nit no s’havia acabat, que ell tenia molta música per compartir i que, encara que hagués de ser en acústic i sense amplificació, ho donaria tot. Enmig del desconcert, el cantant va tornar amb Wake up i amb més força que mai, decidit a continuar. I tot i que va parar de ploure, va decidir fer-ho en acústic amb complicitat d’un públic en silenci però partícip a cada cançó.

Aquest format únic va permetre escoltar cançons molt potents com Magic amb una profunditat i delicadesa irrepetibles. I és que, en no haver-hi amplificació, els matisos del violí d’Ana Fernández o del contrabaix de Jordi Mestres s’apreciaven com mai. “La música ens uneix”, diu sovint el cantant. Divendres a la nit així va quedar demostrat en veure les mirades de complicitat, rialles i connexió entre cadascun dels músics, deixant clar que són “una gran família”, amb un Ramon Mirabet al capdavant, que a ple pulmó va carregar-se el concert a l’esquena per regalar un gran recital als jardins de Santa Clotilde, i uns músics als quals se’ls veia molt còmodes, improvisant i jugant amb cada cançó.

El concert semblava no tenir final, un Mirabet decidit a donar-ho tot en una vetllada on la intensitat sonora podia ser baixa però la de la nit estava pels núvols. Les dues hores i mitja d’espectacle, en què vam viure un Ramon Mirabet més proper que mai entre històries i improvisacions, van acabar amb un mix d’El lado oscuro i La flaca com a homenatge al desaparegut Pau Donés. Els músics i, sobretot el públic, recordaran com la pluja els va regalar una nit delicadament màgica a Lloret de Mar.