Arts escèniques

Aixopluc teatral a la tardor

Temporada Alta dedica 52 de les 69 obres presencials a creacions catalanes, amb un grapat d’estrenes, i indaga en la programació virtual

El 75% de les propostes són de km 0, per donar suport als artistes, en temps de crisi
Vindran peces de Guy Cassiers, Jan Lauwers, Pippo del Bono i Castellucci, entre altres
El programa ‘A distància’ permetrà veure, amb pagament previ, peces internacionals virtualment

“I ara què?”, es pregunta un avi, recolzat en un caminador amb la mirada mig riallera, mig perduda. El curt de presentació del Temporada Alta ha reduït a la mínima expressió el seu missatge i la seva imatge (a pla fix). Davant la incertesa que li va caure a sobre al mes de març, i amb la sort de tenir alguns mesos de marge per poder anar veient la magnitud de la tragèdia (a diferència del Grec, que va haver d’anar refent escenaris amb dos mesos menys de coll), el Temporada Alta tirarà endavant per compromís amb els artistes (que han viscut una aturada imprevisible, sense precedents) i amb la ciutadania: cal un espai on refugiar-se de tanta por i poder donar aliment a l’ànima. Fins a 52 de les 69 obres presencials (el 75,4%) són d’autoria catalana. El vessant internacional, tot i que es manté en versió presencial amb directors i companyies de renom, es prodigarà en la secció A distància, que convidarà a seguir el festival a través de la programació virtual.

El Temporada Alta s’inaugura el 7 d’octubre amb l’espectacle Bouvetøya (la necessitat d’una illa), escrit entre Julio Manrique, Cristina Genebat, Ivan Benet i Sergi Pompermayer, que parteix de la novel·la Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, i de l’obra La tempesta, de Shakespeare, per construir una ficció en un lloc remot, fràgil i improbable on cal preservar el coneixement i la cultura. Serà una peça que no tindrà més recorregut, en principi, i que per poder contrarestar la falta d’aforament es podrà seguir en streaming, en un format que serà diferent del que s’estarà representant en directe al Municipal de Girona.

Si el festival de tardor de Catalunya és sovint el punt d’estrena de molts espectacles que posteriorment fan temporada als teatres de Barcelona (sigui al Lliure, el TNC, el Mercat de les Flors o les sales comercials i alternatives), enguany la quantitat d’estrenes s’amplia. I és que el festival habitualment també mostrava muntatges que arribaven a Girona en el seu període de gira després de la seva explotació a Barcelona, però, a conseqüència del tancament forçat dels teatres, arribaran nous de trinca a les sales de Girona i Salt. És el cas d’espectacles com Història d’un senglar (de l’uruguaià Gabriel Calderón, amb Joan Carreras), Una galaxia de luciérnagas (d’Aina Tur, amb Anna Alarcón) o Els gossos (de Nelson Valente, amb Mercè Arànega de cap de cartell), que s’haurien d’haver estrenat al Grec però la falta del període d’assaigs els ho va impedir. També viuran una situació semblant Eva contra Eva (amb Emma Vilarasau), La gavina (amb dramatúrgia d’Àlex Rigola) o el musical T’estimo si he begut (impulsat per Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal). O El jardín de los Cárpatos (prevista l’estrena al TNT), de José y sus Hermanas. Aquesta peça, per cert, parla del turisme que, ara amb l’enrenou de la Covid-19, s’ha mostrat cruel. (Vegeu l’entrevista a l’actriu Glòria Ribera, avui mateix a les planes de Nacional.) De talent emergent amb projecció també hi ha propostes de Mos Maiorum (Turba), Bàrbara Mestanza (Sucia) o Les Impuxibles (Fam, en format work in progress). El festival manté l’aposta per Lali Ayguadé (Hidden), La Veronal (Sonoma), Xavier Bobés (Corpus) o el Conde de Torrefiel (Se respira en un jardín como en un bosque) i Mal Pelo (Inventions) o Sílvia Pérez-Cruz, que presenta disc en doble format.

Presència internacional

El Temporada Alta concilia teatre de compromís i de rabiosa contemporaneïtat (es mantindrà el cap de setmana de programadors internacionals a mitjans de novembre, tot i que no s’hagi resolt encara si el centenar de professionals d’arreu del món podran venir-hi). I quins directors internacionals acollirà aquest any el Temporada Alta? Repeteixen Jan Lauwers (Molly bloom), Guy Cassiers (Antigone in Molenbeek+ Tiresias), Romeo Castellucci (la instal·lació Il Terzo Reich), Pippo del Bono (La Goia) o Lagartijas Tiradas al Sol, de Mèxic (Tiburón). Entre les noves veus que el Temporada Alta reivindica, destaca Pleasant island, dels creadors flamencs Silke Huysmans (d’origen brasiler) i Hannes Dereere, figures ascendents de l’avantguarda belga. La peça denuncia a través del teatre documental el colonialisme, el capitalisme extractiu, la migració i la destrucció de la natura. Azkona & Toloza fan un recorregut similar a Teatro Amazonas. Dins de les coproduccions internacionals, Joan Arqué i Anna Maria Ricart: Encara hi ha algú al bosc. Aquesta peça documental exposa testimonis de dones bosnianes violades en la guerra dels Balcans i dels fills que van néixer arran de les violacions.

De l’Estat espanyol, arriben alguns títols com Alma y palabra: San Juan de la Cruz (amb Lluís Homar, director del Centro Nacional de Teatro Clásico, actuant-hi), Prostitución (dirigida per Andrés Lima i amb Carmen Machi al repartiment) o el flamenc contemporani de Rocío Molina (Al fondo riela) i Israel Galván (La consagración de la primavera).

A finals de mes, es detallarà el programa A distància del Temporada Alta. Ahir, el director del festival, Salvador Sunyer, advertia que s’hi veurien un grapat de produccions internacionals i que serien connexions de pagament per valorar la feina dels artistes. Seran una vintena de propostes que, molt possiblement, com ja va avançar-se al Teatre Lliure, exploren nous formats escènics, sempre entenent que el teatre necessita ser en viu.

Un milió i mig menys de pressupost

El festival Temporada Alta manté la seva identitat però amb la dificultat de disposar de menys pressupost. Dels 3,5 milions del 2019 es passa a poc més de 2,1 milions. En ser un festival de gestió privada, s’ha aconseguit mantenir gràcies al patrocini (30,6% del 2019) i el taquillatge (23,7%). Aquests dos canals experimentaran una notable davallada. Moltes empreses estan immerses en prou dificultats econòmiques per continuar i han hagut de renunciar a col·laborar-hi. Ahir Sunyer afirmava que del milió d’euros del 2019 se’n perdrien uns 600.000. Pitjor passa amb les entrades. Fer menys funcions, i vendre només el 50% (les ocupacions estan per sobre del 95%) implicarà perdre més de 700.000 euros (dels 844,776 del 2019 als 136.000 que es preveuen ara). Enguany, hi ha alguna sessió afegida però haurà de ser matinal, perquè també cal temps per desinfectar els teatres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda